Glamur a l’Hospitalet

divendres, 4/04/2014 | Exposicions, General

marlene-okGreta Garbo, Audrey Hepburn, Liza Minnelli… Aquests són alguns dels noms de les actrius homenatjades a Dives, una exposició fotogràfica que divendres s’inaugura al Centre Cultural la Bòbila de l’Hospitalet. La característica principal de les imatges que es poden veure és que tenen sorpresa: els protagonistes són en la seva gran majoria homes que es van sotmetre a llargues sessions de maquillatge amb l’objectiu d’assemblar-se tant com fos possible a un dels seus ídols. El resultat són 21 imatges xocants que s’exposen al costat de la foto de la mateixa persona sense maquillar i que es podran veure fins el 30 d’abril.

L’ideòleg d’aquest projecte és el fotògraf i periodista barceloní Guillem Medina. Fa uns anys va tenir la idea de transformar un dels seus amics en Joan Crawford i fer-li unes fotos. Aleshores la cosa no va anar a més. Però fa uns mesos es va creuar amb el Jordi Bosch, l’àlter ego de la vedet Lola Bastarda (i la Marlene Dietrich de la foto) i junts van decidir recuperar la idea i posar fil a l’agulla. El seu objectiu era fer una colla de retrats per retre homenatge al Hollywood clàssic dels anys 30 i 40. “Aleshores estudis com la Metro Goldwyn Mayer, la Fox o la Paramount van engegar una potent maquinària amb la finalitat de crear imatges glamuroses de les seves actrius. Utilitzaven llums ben col·locades que dissimulaven qualsevol defecte, maquillatges pesats que refeien per complert rostres poc agraciats i un vestuari de somni. Tot estava calculat al mil·límetre per crear una fantasia. El Jordi i jo ens vam proposar fer el mateix però amb el repte d’utilitzar homes com a models”, ens explica.

En tot aquest procés, hi van col·laborar la maquilladora Anna Cartes i la perruquera Carolina Atxukarro, del programa televisiu Tu cara me suena, i, per tant grans expertes a transformar personatges de tot tipus en cantants famosos a base de quilos de maquillatge i bones perruques. “Primer escollíem a algun amic i a partir de la seva fisonomia decidíem en qui es podia convertir. Després ens documentàvem i seleccionàvem el retrat o l’època que volíem recrear. I aleshores començava la transformació”, apunta.

Les fotos de Dives amaguen molta feina. Normalment, la caracterització podia durar més de tres hores. “Ha sigut un procés molt interessant perquè a vegades partíem de nois molt masculins i era difícil imaginar-se el resultat. Però un cop veien com havien quedat, tots es ficaven en el paper i era fàcil fer les fotos. Després, el més complicat era convèncer-los perquè es traguessin el maquillatge i es tornessin a vestir de carrer”.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús