Un director compromès

divendres, 31/01/2014 | Cinema, General

Ventura Pons

Aquest divendres s’estrena als cinemes ‘Ignasi M’, el tercer documental de Ventura Pons. Es tracta del retrat d’Ignasi Millet, un museòleg gai seropositiu que explica amb molt d’humor, sinceritat i valentia la seva vida en temps difícils. Hem parlat amb el veterà director de la seva nova pel·lícula, la número 25.

El 1978 vas filmar ‘Ocaña, retrat intermitent’, el teu primer treball i on mostraves la vida quotidiana del pintor andalús José Pérez Ocaña. 36 anys després estrenes un nou documental sobre un altre personatge gai amb una forta personalitat. ¿Hi ha punts en comú?

El principal paral·lelisme és el meu interès pels personatges valents. Igual que l’Ocaña, el personatge de l’Ignasi m’atreia molt. És molt polièdric i em serveix per parlar de moltes coses que m’interessen i que apareixen en la meva filmografia. Jo sóc com un notari, em limito a certificar el que passa en la nostra societat a través d’ell.

Com el vas conèixer i com va sorgir la idea de fer un documental?

L’Ignasi i jo fa 28 anys que som amics. Fa un any se’m va acudir que la seva podia ser una bona història per explicar al cinema. És un prestigiós museòleg, atrapat per això que diem la crisi, defensant la seva opció per la paternitat sense renunciar a la seva homosexualitat. I té la capacitat de convertir el seu dramatisme quotidià, sense embuts, sense por i amb gran sinceritat, en un fet delirantment divertit.

La família de l’Ignasi és complexa: el seu pare ha intentat suïcidar-se i està reclòs en una residència. La seva exdona, lesbiana, es mou en cadira de rodes. Els seus dos fills van emigrar molt joves d’okupes a Londres… és un gran drama però no parem de riure.

Això és el que el fa més universal. Tota comèdia és sempre un gran drama. Tot depèn de com ho expliquis. El que té de bo i ajuda a la gent és que desdramatitza les situacions. Tot és molt extrem. L’Ignasi s’aixeca i pren 29 pastilles. Està molt cardat. Si posés junt tot el que li passa en una pel·lícula de ficció, em dirien que m’he passat un ou. Però ell té la capacitat de treure ferro. Planta cara a totes les situacions. I això el fa admirable. És un heroi contemporani.

¿Teniu moltes coses en comú?

Ens uneixen molts aspectes. Per exemple, professionalment és molt reconegut. Però viu en un món artístic  en crisi, el de la museística. Passen moments fotuts com la gent del cinema. Però tot i les dificultats té clar que s’ha de tirar endavant. Sempre. Per això la història té un aire positiu i de normalitat malgrat que les circumstàncies del personatge, començant per la família, no són normals en absolut.

La pel·lícula es va estrenar a Toronto, es va projectar al Festival de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona i s’ha vist en certàmens de tot el món. Quina ha estat la resposta?

La reacció de la gent és brutal, molt bona. No importa que sigui a Londres, Estocolm o Bogotà. L’Ignasi crea empatia amb tothom. Com va passar amb la pel·lícula de l’Ocaña, aquesta està sent un conte de fades. Estic convençut que ens donarà moltes alegries.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús