Striptease del cor

dimecres, 22/01/2014 | General, Teatre

laura-cerilla-pp-avirgen

La Laura Freijo (Santa Coloma de Gramenet, 1970) és una dona que s’enamora amb facilitat. I ho viu de forma intensa. Ella no sent papallones a l’estómac. Sent escarabats. Quan coneix a una noia que li agrada li surt el cor per la boca. Quan li trenquen –cosa que li ha passat sovint- es desespera. S’enfonsa. I en totes les situacions li agafa la dèria d’escriure poemes o, més concretament, el que ella anomena pensapoaments, una barreja entre reflexions i poesies fruit del seu enginy i que li agrada compartir.

Durant el mes de gener, tots els dimecres a la sala Cincómonos, es pot veure Soy lo que estás buscando, un espectacle on la dramaturga recita una bona colla dels seus pensapoaments al mateix temps que explica històries i fins i tot canta cançons pròpies com ara La novia bollera. Tot i que està sola a l’escenari, no es tracta exactament d’un monòleg sinó més aviat d’un recital gamberro on fa “un striptease emocional”, una definició que assegura haver robat d’una una micropoeta madrilenya anomenada Ajo i que recomana.

Amb l’única companyia d’un faristol, un micròfon i un got d’aigua, Freijo es despulla sentimentalment i comparteix amb el públic alguns dels seus fracassos amorosos, parla de la relació amb les seves amigues o descriu de forma detallada tots els tipus d’amor que coneix. També ret homenatge a escriptores a qui admira, com ara Cristina Peri Rossi o Carmen Martín Gaite i a actors com Pepe Rubianes. I tot amb molt sentit de l’humor.

Freijo, que va estudiar periodisme i ha treballat molts anys a la ràdio, fa més de vint anys que escriu poemes. Al principi ho feia només per a ella. Però més tard va començar a compartir-los, convençuda que la poesia en veu alta arriba millor a la gent. Fa dos anys es va inventar aquest espectacle de petit format que ja ha representat més de setanta vegades en tot tipus de locals, des d’associacions culturals a bars i restaurants, i en diverses poblacions. Aquesta, però, és la primera vegada que es pot veure de forma regular a Barcelona.

Ja fa un parell d’anys que Freijo va deixar del tot de banda el periodisme i es dedica només al món artístic. Es considera, sobretot, dramaturga, però si cal pujar a l’escenari, ho fa. Sense vergonya. Des del 2000 forma part del Projecte Vaca, una associació de creadores escèniques constituïda el 1998. Ha estrenat diversos textos i, actualment, combina les representacions del seu recital amb els assajos del seu pròxim espectacle, Refugi a les Rocoses, una obra de teatre que ha escrit i dirigit i que es podrà veure al Versus a partir del 13 de febrer. Les protagonistes són tres amigues, d’orientacions sexuals diverses, que celebren el 40 aniversari d’una d’elles a un refugi a les Rocoses en ple hivern. “És una comèdia bruta plena de moments sorprenents, impossibles i absolutament hilarants”, ens explica. També està preparant un llibre de contes, Tenemos que hablar y otros cuentos sentimentales de chicas, amb material inèdit. Suada però contenta, recull del terra els papers amb els poemes que ha anat llançant durant el recital. Com ella mateix afirma, potser no és exactament el que esteu buscant. Potser ve en un altre format. Però si la descobriu, segur que passareu una bona estona.

Soy lo que estás buscando. Cincómonos. Dimecres 22 i 29. 21 h.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús