Un pas endavant

dilluns, 12/11/2012 | General

Musulmà.jpg

Ser gai i musulmà no és fàcil. Això ho sap molt bé el Salim. Té 22 anys i és d’origen marroquí. Viu a Castelló i sovint visita Barcelona. Adonar-se que era homosexual li va costar una greu depressió. Família i amics coneixen la seva orientació sexual, però encara avui té molts problemes. Fa uns dies va llegir a la premsa que havia nascut a la ciutat l’AMHO, la primera associació de gais i lesbianes musulmans en un país de llengua hispana. De seguida es va posar en contacte amb ells per col·laborar-hi i conèixer altres musulmans que passen per la seva mateixa situació.

“Tristament, el cas del Salim és habitual. Els gais d’origen musulmà tenen molts problemes i la gran majoria prefereixen ocultar la seva orientació sexual”, ens explica l’Abdel Jhalil ZamZam, el secretari general d’aquesta entitat i, de moment, única cara visible. Ell va néixer a l’Argentina fa 37 anys, els seus pares venien de Síria i fa sis anys va convertir-se a la religió musulmana. “Em vaig començar a interessar pel món àrab i pels meus avantpassats i vaig tornar a trobar la fe”, diu. Aquest fotògraf de professió creu fermament que és possible la compatibilitat entre l’Alcorà i la realitat homosexual. “No hem de renunciar a ser musulmans per ser gais. Excloure de la societat les dones o els homosexuals no és islàmic”, afegeix. L’homosexualitat, però, continua sent un tema tabú en la majoria de països de tradició islàmica. Els cinc estats que condemnen a mort els gais són musulmans. Entre la majoria d’immigrants àrabs de primera o segona generació hi continua havent molts prejudicis.

Tot i que fa pocs dies que l’AMHO ha sortit de l’armari, fa quatre anys que existeix. Fins ara ha funcionat de forma gairebé clandestina. Els orígens del grup es remunten al 2008, quan ZamZam va conèixer en un xat per a gais musulmans britànics un altre noi musulmà d’origen pakistanès que vivia a la ciutat. Entre tots dos van anar configurant una petita xarxa de gais musulmans que es donaven suport a través d’internet. Més endavant van començar a reunir-se en pisos particulars. Ara, unes 50 persones formen part de l’associació. Entre tots van decidir que era el moment de donar-se a conèixer. ZamZam ha decidit donar la cara convençut que és el que menys hi té a perdre.

“La meva família no viu aquí i tinc pocs parents musulmans”, assegura. Tenen por de la reacció que pot haver-hi entre sectors islàmics, però al mateix temps saben que poden ajudar molta gent. De fet, des que es van presentar el passat 26 d’octubre a la Fundació Enllaç, s’han posat en contacte amb ells desenes de persones, tant de Catalunya com de molts països llatinoamericans.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús