Còmica de la ploma

dissabte, 27/10/2012 | General, Llibres

isabel franc.jpg

El passat mes de juny es va anunciar que Isabel Franc era la guanyadora de la VII edició del premi Terenci Moix de narrativa gai i lèsbica que entrega la Fundació Arena.L’autora, que es va donar a conèixer amb Entre todas las mujeres, finalista del premi La Sonrisa Vertical, i autora de la coneguda trilogia lèsbica de Lola Van Guardia, acaba de presentar el llibre premiat, Elogio del Happy End (Egales). Aquest cop fa un retrat cinematogràfic d’un grup d’amigues d’edats diverses que viuen al Poblenou. Franc presenta la vida de les lesbianes des de dins, amb tendresa i humor, però també amb molts elements per a la reflexió. En parlem amb ella.

Llegint la novel·la es noten les ganes de posar sobre la taula diversos temes que és evident que et preocupen.

És una història sense principi ni final, un parèntesi de temps en la part més fosca de l’any, on una sèrie de personatges m’ajuden a reflexionar sobre coses que m’interessen. Hi apareix des de l’obsessió per tenir parella a la situació de les lesbianes de la tercera edat passant pels nous models de família.

L’obsessió de moltes dones per trobar parella està molt present. Per què?

Conec moltes noies que han trencat amb la seva xicota i es llencen de forma obsessiva a la recerca d’una altra. Tenir parella està molt bé però hi ha més coses a la vida. He intentat fer un retrat molt paròdic i un pèl sarcàstic.

Creus en els finals feliços?

Gens. És que quan s’arriba al happy end, no s’acaba res. En realitat, tot comença. El títol del llibre és irònic. El final feliç, l’amor romàntic, és una cosa que ens han venut com l’únic objectiu a la vida. La vida és un contínuum, el final d’una història és sempre el començament d’una altra.

Fas un retrat molt realista de diversos tipus de lesbianes. T’inspires en casos reals?

M’agrada explicar el món que conec i molts personatges que apareixen estan basats en la realitat. Però cal tenir present que és una ficció. Hi ha una mica de tot. No s’han de buscar persones concretes. Jo mateixa em reconec un xic en diversos personatges.

Et molesta l’eterna etiqueta d’escriptora lesbiana?

Em molesta si aquesta etiqueta elimina les altres. També em considero una escriptora humorística. Però la de lesbiana sempre va per davant. I quan posen aquesta etiqueta als teus llibres molta gent ja pensa que no va amb ells. És una discriminació claríssima. Però jo no penso canviar. Si això implica ser sempre una escriptora de segona, no m’importa.

Et vas donar a conèixer amb el pseudònim Lola Van Guardia. Hi ha moltes diferències entre la forma d’escriure del teu alter ego i els relats que firmes amb nom real?

La Van Guardia és humor en estat pur. Busca l’acudit i la paròdia. L’estil Franc pretén ser una mica més elaborat, cosa que no vol dir que sempre ho aconsegueixi. Però mai he deixat de banda l’humor.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús