Lluentons de terror

divendres, 5/10/2012 | Cinema, Exposicions, General

teatro terror trans.jpg

Actor, dibuixant, escriptor i, sobretot, showman. Antonio García José, de nom artístic Pierrot, va ser un dels personatges més representatius de la Barcelona canalla dels anys 70 i 80 i un dels més transgressors de l’època. Molts el recorden per les seves actuacions en cabarets mítics com el Gambrinus o el Barcelona de Noche. Però abans de dedicar-se al món de la nit i exercir de mestre de cerimònies en locals nocturns, va tenir una destacada i força desconeguda etapa com a impulsor d’una companyia que feia obres de teatre de terror. Durant el mes d’octubre l’Antic Teatre, l’escenari on es van representar aquests espectacles, ret un homenatge al peculiar artista, desaparegut a principis del 2011. Ho fa amb una exposició, la projecció de diversos super-8 i l’estrena d’un documental.

Un dels impulsors d’aquest homenatge és el realitzador Eduardo Gión. Fa uns anys va fer un documental anomenat Madame Arthur sobre la faceta artística d’un dels primers transformistes de Barcelona. Va ser buscant informació d’aquest personatge quan va conèixer Pierrot i es va enamorar del seu món. “Per a mi era un autèntic geni. De seguida, vaig veure que havia de fer un altre documental sobre ell”, ens explica. Durant un temps es van reunir un cop per setmana. A poc a poc, va conèixer els diferents treballs del polifacètic artista i va quedar fascinat per la seva etapa terrorífica. “Era un gran aficionat a les pel·lícules de la Hammer i al cinema de por nord-americà. Va crear un gènere únic, el Teatre d’Impacte, que al principi va horroritzar molts però que després va guanyar fans”, apunta.

Pierrot va ser un dels artistes més vinculats a l’Antic Teatre entre la dècada dels 60 i els 70, quan aquest espai es denominava Círculo Barcelonés San José. Allà va fundar una companyia que representava muntatges terrorífics que ell mateix escrivia i dirigia. Al mateix temps aquestes creacions escèniques van ser portades al cinema d’una forma amateur. Pierrot gravava les seves pel·lícules casolanes en super-8 i les projectava un cop acabaven les funcions teatrals. A mitjans dels 70, va començar a sortir i a descobrir el món de la nit. Es va començar a relacionar amb personatges de la Barcelona més underground. Transsexuals que intentaven sobreviure dedicant-se al món de l’espectacle. Sentia fascinació per ells i va començar a incorporar-los als seus films.

“Va ajudar a donar visibilitat a una realitat per a molts desconeguda. No hi havia cap intencionalitat, ho feia d’una forma inconscient perquè era el seu entorn”. A poc a poc, va anar abandonant el món del terror i es va decantar pel cabaret, gènere on va obtenir més reconeixement.

Pierrot és un dels molts artistes que ha format part de la cara B del món de l’espectacle a la ciutat, personatges sovint brillants dels que un cop passat el temps queda molt poca constància. Ara gràcies a la iniciativa de l’Antic Teatre i de Gión, molts el descobriran. Per començar, ja es pot veure una exposició al bar del teatre. Es tracta d’una mostra on s’exposen cartells originals de diverses obres, fotografies i guions originals. Un dels plats forts de l’homenatge tindrà lloc el 16 i el 17 d’octubre. Durant dues nits es projectaran diversos super-8 que va rodar, inèdits des dels anys 70. “No us espereu grans pel·lícules, però sí retrats d’una època molt concreta”, explica Gión. Es podran veure vuit pel·lícules amb títols com ara Poseídos o Lecciones de sexualidad. A Vampiros podreu presenciar imatges d’impacte com un ‘striptease’ protagonitzat per una altra transformista mítica, Violeta la Burra, abans de ser mossegada per Dràcula.

Els actes de record finalitzaran amb l’estrena del nou documental de Gión, Lentejuelas de sangre. Al film es poden veure entrevistes amb actors de la seva companyia o més imatges inèdites de les pel·lícules de l’època. Aquest serà el segon cop que es podrà veure el documental després de la seva estrena al Festival de Sitges; Pierrot va ser l’autor durant tres anys del cartell del certamen, quan era un festival de dimensions molt més reduïdes i bastant més terrorífic. Homenatge merescut.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús