Quan tot s’enfonsa

dilluns, 23/07/2012 | General, Teatre

beckett_002.jpg

Aquesta vegada tothom coincideix. Un dels millors espectacles de l’actual Grec és El Principi d’Arquimedes, la nova proposta del dramaturg Josep Maria Miró que es pot veure des de fa unes setmanes a la Sala Beckett. Si no l’heu vista, no badeu. L’autor de Gang Bang ens presenta un muntatge que tracta sobre moltes qüestions de plena actualitat en la societat esquizofrènica en la que ens ha tocat viure i on qualsevol dit acusador pot enfonsar a una persona en la misèria ràpidament i sense proves.

L’autor situa l’obra en l’àmbit d’una piscina municipal. Tot sembla que va bé fins que a una nena diu que ha vist l’entrenador del grup infantil de natació (Rubén de Eguía) fer un petó a un nen. La directora del centre (Roser Batalla) rep la queixa d’un grup de pares que, alertats per un cas de pedofília en un casal pròxim, sospiten del comportament del monitor. Aquest defensa la seva innocència però la sentència ja està dictada abans que ni tan sols tingui temps d’explicar-se públicament. Els dubtes arriben fins a la seva cap i al seu amic i company de feina (Albert Ausellé). El pare del nen (Santi Ricart) lidera la intolerant actitud de les famílies que tenen els seus fills al club.

El muntatge està format per set escenes que es representen de forma no lineal. D’aquesta forma, nosaltres com a espectadors rebem la informació de forma desordenada, com a la vida real. Això fa que la nostra percepció del que pot haver passat vagi canviant i et vegis obligat a posicionar-te.

Al principi, el text sembla que ens vulgui parlar de la pederàstia. Però no. De seguida, un s’adona que tot va en una altra direcció. L’autor ens parla de la por i del model de societat que volem. Ho fa de forma intel·ligent plantejant una qüestió simple: volem viure en un món on encara es permet un gest de tendresa cap a un nen o preferim una societat on s’activin tots els mecanismes de seguretat per evitar aquests riscos.

Per mi, un dels moments més brillants i que millor reflexa el que Miró ens explica és quan la directora de la piscina requereix al monitor sota sospita que confessi la seva orientació sexual i si té parella estable. La pregunta “Ets homosexual?” és incòmoda i ens fa adonar de fins a quin punt tots ens podem tornar bojos. Si hi ha sospites, la privacitat no importa.

El Principi d’Arquimedes parteix d’un text punyent, ben dirigit i millor interpretat. Es mereix l’èxit i que sigui traduït i representant en altres racons del món. Es pot veure fins el 29 de juliol. No us la perdeu!


Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús