La ciutat dels óssos

dimecres, 8/02/2012 | General, Llibres

beartown.jpg

L’argument no podria ser més clàssic: en una ciutat comencen a produir-se misteriosos assassinats i un grup de superherois decideix resoldre el cas. Però a Beartoncity. El abominable hombre del cuarto oscuro les coses són una mica diferents. És un món on gairebé tothom és gai i on existeixen les saunes més grans del planeta. És allà on tenen lloc els crims que els herois, peluts i panxuts, investiguen. Aquest és el món que dibuixa Daniel Mainé (San Fernando, 1981) en el seu primer còmic. Divendres el presenta a la llibreria Antinous acompanyat de l’il·lustrador català Sebas Martín.

Mainé, que s’autodefineix com un ós simpàtic i baixet, explica que tot i que la temàtica gai és explícita (hi trobareu escenes de sexe) no és l’element que defineix la seva novel·la gràfica. “Volia fer una història sobre óssos, però sense entrar en el gènere dels bara japonesos –el manga gai–. Volia fer una història divertida amb què qualsevol pugui passar una bona estona. Al còmic hi ha sobretot sentit de l’humor. I un homenatge al món dels superherois”, diu.

Els personatges de Beartoncity són versions d’herois de còmic que els aficionats reconeixeran. Hi ha Ironbear, un promiscu magnat de la indústria de les joguines sexuals; Bhor, un corpulent camioner ros; Bestia, una versió detectivesca i grassoneta de Robin; Rainbow Kid, l’únic super-heroi prim però amb debilitat pels óssos; i Green Lighter, un florista inabastable perquè és heterosexual. Si una cosa fa bé Mainé és dibuixar plantígrads: musclebears, polars, daddys o chasers. A Beartoncity hi trobareu de tot.

L’autor dibuixa per afició. Fa un parell d’anys va començar a fer cursos per perfeccionar la tècnica, i animat pels seus amics, va crear aquesta història. Hi va treballar deu mesos i la va presentar a una editorial madrilenya, Diábolo Ediciones, que no va dubtar a publicar-la. Afirma que el seu únic objectiu ha estat passar-s’ho bé. “M’han inspirat sèries com Dr. Who o Torchwood on surten gais de forma molt natural. No és un còmic reivindicatiu”, afegeix. Entre les seves influències també cita autors de còmic nord-americans com Humberto Ramos i Sean Galloway.

El llibre, publicat al desembre, ha tingut una bona rebuda entre els aficionats al gènere. L’autor no descarta recuperar els personatges.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús