Un home madur

dimecres, 28/09/2011 | General, Música

El cantant britànic George Michael va tornar ahir a Barcelona cinc anys després de la seva última actuació a la ciutat. I què voleu que us digui: s’ha fet gran! Ell canta molt bé, l’orquestra que l’acompanya és espectacular, els temes escollits -propis i versions- són grans cançons, però el resultat és massa uniforme.

A Michael se li noten les ganes de demostrar maduresa però a mi que m’agrada més en la seva vessant pop em va semblar que l’únic del que té ganes és de guanyar-se la invitació permanent per actuar a Peralada o al seu equivalent britànic.

No puc dir que m’avorrís al concert perquè també va haver-hi moments brillants. Per exemple, la interpretació del Feeling Good popularitzat en un primer moment per Nina Simone o el Russian Roulette de Rihanna van sonar molt bé. Però van faltar tantes cançons del propi Michael que hagués estat bé escoltar-les amb orquestra! Ni rastre de Jesus to a Child o Fastlove.

La gent tenia ganes de festa i al final el panorama es va animar amb unes descafeïnades versions acústiques d’Amazing, I’m Your Man i Freedom. Però va tenir gust a poc. Per no parlar de l’excessiva utilització de l’auto-tune en un parell de temes que semblaven fets amb el Songify

Com a contrapartida de l’espectacle sobri d’ahir, us enganxo el que segurament és el vídeo més petardo que ha protagonitzat mai l’artista. I no es tracta d’Outside (que tampoc va sonar ahir). És Club Tropicana, una cançó de Wham de 1983. A part de que Michael estava de molt bon veure en aquella època, fan molt riure els esforços del director per ressaltar l’heterosexualitat dels protagonistes. Si no l’heu vist mai, no us el perdeu!


Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús