Un horror d’escala

dimarts , 6/09/2011 | Cinema, General

Durant tot l’estiu els cinemes Verdi han tingut la gran idea de recuperar alguns clàssics en pantalla gran, cosa que està molt bé. Per tancar el cicle, la setmana passada van estrenar una curiosa pel·lícula de Stanley Donen titulada La escalera (The Starcaise), basada en una obra de teatre de Charles Dyer i protagonitzada per Rex Harrisson i Richard Burton. Els actors interpreten a una parella d’homosexuals que conviuen des de fa trenta anys com un matrimoni i que viuen dels ingressos que els proporciona una perruqueria que tenen a Londres.

Al veure que es tractava d’una pel·lícula amb aquesta temàtica i que desconeixia del director de Cantando bajo la lluvia vaig pensar que valia la pena donar-li una oportunitat. No em vaig informar més i en la meva ment em vaig convèncer que es devia tractar d’una agradable comèdia. Potser m’hauria d’haver fixat més en el cartell original on el subtítol dóna alguna pista més clara: a sad gay story.

Fa uns dies vaig veure el film i em vaig trobar amb una història crua i trista d’una parella que tot i que sembla que s’estima es maltracta física i verbalment. La història no em va agradar gens, crec que està mal resolta i mal interpretada per dos actors que deduïm que són parella perquè en algun moment veiem que comparteixen llit. De fet, dóna la sensació que tant Burton com Harrison estan intentant demostrar que són tan heterosexuals que en realitat són incapaços d’interpretar amb convicció a uns gais. A la història també apareixen les mares de la parella principal, involuntàries protagonistes d’algunes de les escenes amb més mal gust que he vist últimament al cine. No sé en que estaria pensant Donen quan es va posar al capdavant d’aquest projecte.

La escalera és una pel·lícula de 1969 que va patir la censura franquista a Espanya i que només va arribar a poques sales el 1976. Des d’aleshores, no s’havia pogut tornar a veure en cap format. En part, perquè l’última viuda de Burton va segrestar la pel·lícula per protegir la imatge varonil del seu marit. Amb aquesta història, el film us pot despertar algun interès com a mi em va passar, però vaja, no patiu si no podeu anar a veure-la.

2 comentaris

  • Piero Verzello

    03/12/2011 16:34

    Gràcies Josep Maria per la teva opinió. Jo sóc un dels cinèfils (sobre tot del cinema clàssic) que em vaig quedar amb les ganes de veure aquesta peli, a priori semblava interessant, és veritat. He llegit més coses del tema que comentes a internet, en pàgines en anglès, tant yanquis com britàniques i coincideix amb el que dius tu aqui…
    Però amb tot aquest assumpte hi ha alguna cosa extranya, com és que Stanley Donen no va lluitar per la seva peli, com és que la vídua del Richard Burton es va sortir amb la seva, no sé, tot aquest misteri es ben complicat…
    Per contrastar m’agradaria conèixer més coses sobre l’obra teatral original en que està bassada, segurament serà millor, però també és difícil trobar informació, i després de tota aquesta història no sé si ja en tinc el suficient interés com per seguir buscant…
    Ah, per cert, també he llegit que el Rex Harrison al final de la seva vida va renegar d’aquest film i deia que era la única peli que no volia de tota la seva carrera…

  • Piero Verzello

    03/12/2011 16:34

    Gràcies Josep Maria per la teva opinió. Jo sóc un dels cinèfils (sobre tot del cinema clàssic) que em vaig quedar amb les ganes de veure aquesta peli, a priori semblava interessant, és veritat. He llegit més coses del tema que comentes a internet, en pàgines en anglès, tant yanquis com britàniques i coincideix amb el que dius tu aqui…
    Però amb tot aquest assumpte hi ha alguna cosa extranya, com és que Stanley Donen no va lluitar per la seva peli, com és que la vídua del Richard Burton es va sortir amb la seva, no sé, tot aquest misteri es ben complicat…
    Per contrastar m’agradaria conèixer més coses sobre l’obra teatral original en que està bassada, segurament serà millor, però també és difícil trobar informació, i després de tota aquesta història no sé si ja en tinc el suficient interés com per seguir buscant…
    Ah, per cert, també he llegit que el Rex Harrison al final de la seva vida va renegar d’aquest film i deia que era la única peli que no volia de tota la seva carrera…

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús