Fuck and run

dimecres, 18/05/2011 | General, Teatre

Des de la setmana passada es pot veure a la sala Villarroel Coses que dèiem avui, el text de Neil LaBute dirigit per Julio Manrique que ja es va representar l’any passat a la Beckett. Les bones crítiques i el boca-orella van fer que aleshores les entrades s’exhaurissin ràpidament i això va facilitar que ara hagi tornat a un teatre més gran. Quan es va estrenar, se’m va escapar. Així que aquesta vegada m’he espavilat per no fer tard. I no puc deixar de recomanar el muntatge.

Tot i que sabia més o menys de que anava em va sorprendre que la primera de les tres històries que apareixen a l’obra la protagonitzen dos nois. Es titula Romance i és el retrat d’una ex-parella homosexual que es troba després d’uns anys. Un d’ells demana explicacions a l’altre quan descobreix unes fotos que de sobte li fan repensar-se la relació que creia que havien tingut. És una història crua, trista, però que està molt bé. D’aquesta petita peça surt l’expressió que titula l’apunt, fuck and run. Això és el que ha decidit fer a la seva vida un dels nois, follar i marxar. I de fet, és el que viu més tranquil ja que tots els altres personatges que apareixen a l’obra tenen molts més problemes. Les altres dues històries estan protagonitzades per parelles heterosexuals i també parlen de ruptures.

Les tres peces estan excel·lentment interpretades i dirigides. És un muntatge rodó que mereix tot l’èxit que ha tingut i que sembla que continua tenint. Coses que dèiem avui segueix exhaurint entrades així que jo de vosaltres m’afanyaria. Teniu temps per veure-la fins el 19 de juny.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús