Les Folies

dilluns, 14/03/2011 | General, Música

Crec que ha quedat més que clar en aquest blog que m’agrada Kylie Minogue. De fet, sempre dic que és l’única artista de la que em considero fan. Des de l’adolescència m’acompanya la seva música i em posa de bon humor. Per tant, fa més de vint anys que això passa. Jo sóc un d’aquells que tot i que no la conegui personalment, tinc unes quantes històries vinculades a ella. He tingut l’oportunitat de veure-la diverses vegades en directe i qualsevol nova gira és un moment de festa.

Em sabia greu que fins ara no hagués actuat mai a Barcelona i aquest dissabte es va saldar un compte pendent. Estic segur que poques persones que van veure Aphrodite – Les Folies al Palau Sant Jordi van sortir decebudes del recinte. De totes les crítiques que he vist, em quedo amb la de Javier Blánquez (la podeu llegir aquí). En el seu article fa un bon resum del concert i demostra entendre molt bé tot el que significa l’artista australiana. Com sempre, hi ha algun crític fan de Bruce Springsteen que no ha entès res. Però vaja, això sempre passa.

El concert va començar amb una Kylie espectacular sorgint d’una petxina com la venus de Botticelli. Durant el muntatge la vam pode veure a sobre d’un cavall daurat, desplaçant-se en un carro tirat per quatre fornits gladiadors o volant sobre d’un àngel. Un festival d’excessos al ritme d’una banda sonora plena de celebrats himnes.

Les cançons del nou àlbum (pràcticament totes) es van barrejar amb clàssics reinventats. Del repertori, destaco quatre moments. Primer, la nova versió de Slow en clau jazz, amb final electrònic i amb una posada en escena exquisida. Segon, el moment màgic de la nit, la interpretació del tema d’Eurythmics, There must be an angel. En aquell moment, l’australiana es va ficar al Sant Jordi a la butxaca i va tornar a demostrar que sense artificis i de prop, guanya. Tercer, la versió de l’If you don’t love me de Prefab Sprout que Kylie ja va gravar als 90 i que fins ara mai havia cantant en directe en una gran gira. Va ser un dels moments de la nit, llàgrimes de la cantant incloses. I quart, la cirereta del pastís: el mullader que va acompanyar a On a night like this i All the lovers. Després de suar, va ser molt agradable acabar remullat per l’aigua que sortia de la trentena de fonts instal·lades a l’escenari i que, efectivament, estava escalfada.

Com era previsible, la Minogue va debutar parlant en públic en català i la veritat és que ho va fer molt bé tot i que tenia una xuleta enganxada al terra. A mi el moment Velencoso, amb petó inclòs, em va donar una mica igual però a l’un i altre se’ls queia la bava. Durant I believe in you, la cantant el va localitzar entre el públic i li va cantar una estrofa sencera del tema mirant-lo fixament. No reprodueixo els comentaris d’algun amic del model perquè sóc discret…

En definitiva, el concert de Kylie va ser una gran festa que no va decebre. Es podria discutir si aquesta gira és millor o pitjor que alguna anterior, però en el seu conjunt funciona molt bé i impacta. Després d’assistir a un dels seus concerts, és molt difícil que la noia li pugui caure malament a algú. Esperem que la cantant tiri endavant el seus plans i d’aquí un temps presenti l’anti-tour del que tant parla per compensar la grandiositat d’aquest muntatge. Els fans estarem molt agraïts!

1 comentari

  • Rudi

    26/02/2012 14:05

    Un dia, fins i tot, la seva dona esta a punt de caure per un penya-segat avall per culpa seva, clar.De totes maneres es un personatge que mereixia la teva analisi, rocknroll!

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús