Adéu, Pierrot

dilluns, 21/02/2011 | Clubs, General, Teatre

Aquest cap de setmana m’he quedat de pedra al conèixer la mort de Pierrot, nom sota el que s’amagava Antonio Gracia José, una de les figures claus del Paral·lel barceloní i d’alguns dels cabarets més importants que han existit mai a Barcelona. L’artista ha mort als 68 anys a causa d’un càncer diagnosticat fa un temps.

En els últims mesos havia tingut l’oportunitat de conèixe’l una mica i m’havia explicat moltes de les seves històries. Fa un any el vaig entrevistar en motiu de l’espectacle Les nits boges que es va fer a la Rambla en motiu del cicle Rambleros. Jo necessitava informació per un projecte documental, li vaig explicar la meva idea i em va estar ajudant durant un temps. De fet, només fa tres setmanes vaig estar a casa seva i vam estar comentant algunes de les moltes gravacions que conservava de la seva època daurada al Paral·lel. Estava dèbil però seguia amb ganes de tirar endavant i amb molts projectes al cap. A les nits, passava les hores escrivint un nou llibre que deixa inacabat i un espectacle que volia representar per acomiadar-se. “L’espectacle definitiu”, em deia. No ha arribat a temps. Amb ell, mor un altre bocí de la Barcelona canalla, una Barcelona divertida que poc a poc va desapareixent i que va marcar una època.

Pierrot, a l’igual que molts altres artistes que van ocupar el Paral·lel a finals dels setanta i principis dels vuitanta, va fer molt per les llibertats del col·lectiu gai. Va ajudar a normalitzar i a donar visibilitat a una realitat que fins aleshores s’amagava. La seva presència era habitual en qualsevol tipus d’acte reivindicatiu.

El transformista també va ser un gran cronista de la nit barcelonina. Al llarg de la seva carrera va publicar diversos llibres com Memorias Trans o Un falo lo tiene cualquiera que recollien entrevistes i mil històries de personatges de la nit. També va enregistrar amb la seva càmera molts espectacles dels que no quedaria cap tipus de constància si no fos per les seves imatges. Durant l’últim any, he tingut el plaer de veure moltes de les seves gravacions i he descobert amb els seus comentaris personatges i locals que no sabia ni que existien. M’agradava escoltar les seves anècdotes i les seves descripcions plenes de detalls, històries que sempre acompanya amb el seu afilat sentit de l’humor. De sobte, ha marxat. Més ràpid del que tothom esperava i ens hem quedat sense veure el seu últim xou. El trobarem a faltar.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús