Graham Newey i el retrofuturisme

dilluns, 18/10/2010 | General

El jove Graham Newey és el màxim exponent de la cultura del fes-t’ho tu mateix: escriu les seves cançons, dirigeix i edita els seus videoclips i s’encarrega del disseny, la imatge i la posada en escena de tot el que fa. Va començar fa uns anys experimentant amb un programa d’edició que va comprar per gravar una petita maqueta i des d’aleshores no ha parat.

Aquest dilluns surt a la venda el seu primer disc, Neonium (també el podeu escoltar al Spotify) i aquest dimarts el presenta a La [2] de l’Apolo. Es tracta d’una col·lecció d’enganxosos temes electrònics, molt ben produïts, i pensats d’una forma global. Molt atabalat amb els assajos, Newey ha contestat unes quantes preguntes via correu electrònic. Algunes estan inspirades en les lletres de les cançons del seu àlbum. Altres no.

Presenta’t a qui no et conegui.

Hola! Em dic Graham Newey, sóc cantant, compositor i productor. Presento el meu primer disc, Neonium, i us convido a escoltar-lo.

Quantes vegades en la última setmana t’han preguntat si Graham Newey és el teu nom autèntic?

Un parell o tres, és una pregunta bastant habitual. Però és el meu nom real… A l’escola els professors no sabien mai com dir-ho quan passaven llista (fins i tot alguns d’anglès, que quedaven en evidència…).

Defineix el teu disc en tres paraules.

Retrofuturisme, creatiu i meditat.

De quina cançó estàs més orgullós?

Jo veig les meves cançons com peces d’un mateix puzle. És complicat decantar-se per una perquè totes elles donen sentit al conjunt del disc. Podria dir que em sento orgullós de tot el conjunt de Neonium.

Com serà el concert de presentació a Barcelona?

M’agrada veure els meus concerts com a espectacles conceptuals on sempre estan passant coses. Personalment, m’avorreixen els concerts on els artistes es limiten a cantar una cançó darrera l’altre, sense aportar res més… Jo vull que sigui molt dinàmic, amb blocs diferenciats, ballarins i músics. És el directe més ambiciós que he preparat i tinc moltes ganes de compartir-ho!!


Quin és el teu combustible?

L’amor i la música.

Estem al 2010. On dimonis estan els robots?

No ho sé… Esperava molt més en aquest punt. Crec que George Orwell es decebria si aixequés el cap. No tenim cap Gran Germà… Només el Facebook.

Què va passar a l’habitació 303?

Tot el que que explico a la cançó… La resta m’ho guardo per a mi!

Ets un noi superficial?

No… gens. Però la superficialitat és un tema que m’agrada molt tractar en les meves cançons i videoclips. Crec que la superficialitat i l’egoisme són un dels principals adjectius de la nostre societat.

Col·lecciones amants?

Personalment, no gaire… Tot i que defenso el sexe lliure. La promiscuïtat és un tema bastant tabú, especialment en la dona.

Et consideres una víctima de la moda?

Tots ho som, tot i que molta gent creu que està al marge. Recordo que una vegada estava comprant-me unes sabates Victoria de 10 € i una noia punk amb rastes s’estava comprant uns Dr. Martens de 100 € al meu costat. De cop i volta es va girar cap a mi i em va dir que era un “capitalista” perquè estava seguint la moda. Però qui contribueix més al capitalisme? Qui paga 10 € o qui paga 100? Quina diferencia hi ha entre una moda actual i una de fa 40 anys? Són modes igualment, i tota la roba es paga amb la mateixa moneda, siguis punk, modern, skater o antisistema.

Explica’m tres coses (veritat o no) que podrien aparèixer a la teva biografia no autoritzada.

Una vegada vaig llegir que el meu nom era inventat, que jo no escric la meva música i que mai arribaria a treure un disc. Això podria servir…

Llegeixes els fòrums d’Internet o els comentaris dels articles de webs on parlen de tu?

Al principi ho mirava de tant en tant… Però ara m’ho he prohibit. Prefereixo invertir el temps fent qualsevol altre cosa.

Comparteix un secret amb nosaltres.

Moltes vegades ens capfiquem en obrir portes que ja estan obertes.

Si la teva vida és un musical, quin seria?

Una barreja entre Grease, Chicago, Moulin Rouge i El Mag d’Oz.

Quines són les 5 cançons més escoltades del teu iPod?

Actualment Any Wich Way dels Scissors Sisters, Love Kills de Robyn, Shine a little love de l’Electric Light Orchestra, Dog Days Are Over de Florence And The Machine i Ashes To Ashes de David Bowie.

Quin és l’últim àlbum que t’has comprat?

En CD físic? Una edició especial 40 aniversari del Space Oddity de Bowie.

Quin és l’últim àlbum que t’has descarregat (pagant o no)?

Body Talk Pt.2, de Robyn

Quin programa o sèrie de televisió no et perds mai?

No miro casi mai la tele… Ara estic veient Glee a l’ordinador.

Quin programa o sèrie de televisió no et perdies mai de petit?

Hi havia molts que m’agradaven: Club Disney, Punky Brewster, V (magnífica!), Salvados por la campana, Compañeros, Els Simpson (encara posen els mateixos capítols)… Quins records!

Com t’imagines el futur?

Prefereixo viure en el present… El futur mai és com esperes.

Graham Newey actua aquest dimarts 19 a les 22 h a La [2] de l’Apolo. De 7 a 10 €.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús