8 apunts de 40 El Musical

divendres, 10/09/2010 | General, Música, Teatre

Aquest dijous s’ha estrenat 40 El Musical a Barcelona, ja sabeu, l’espectacle antològic que porta un any triomfant a Madrid. Teatre musical per a tots els públics. 2 hores i mitja de show per 60 €. No sé jo… Si el voleu veure, alerta amb els spoilers!

4 coses que m’han agradat

Toni Viñals. L’actor que interpreta a Chema ja va destacar al Victòria amb Spamalot. El seu personatge és exagerat i tòpic però ell té gràcia i ho fa bé. La seva versió de Vivir así es morir de amor de Camilo Sesto és molt divertida. Ell és també el protagonista del moment més gai de l’espectacle.

Iván Labanda. En general el nivell dels actors/cantants/ballarins és molt millor en aquest musical que en el seu cosí germà, Hoy no me puedo levantar. El Labanda és dels que aspira a nota. L’han fitxat per fer de cover dels quatre protagonistes masculins. Està preparat per a tots els papers. Un crack, sí senyor. Aquests dies li han reservat un petit paper, el de capellà. Només té una escena però l’aprofita amb escreix.

Les cançons en català. Perquè no sigui dit han afegit dues cançons locals entre el gairebé centenar de peces que sonen. Són el Bon dia de Els Pets i el Boig per tu de Sau. Els dos temes tenen el seu moment de protagonisme i sonen bé.

El DJ que punxa. Des d’un hora abans de la funció hi ha un discjòquei animant al personal que arriba al teatre. Jo vaig arribar un pèl just però vaig seure al ritme de Lady Gaga. Si preneu unes copes abans d’anar a veure l’espectacle, agraireu més el seu esforç.

4 coses que no m’han agradat

L’argument. La història és previsible i els personatges són tòpics. Cap sorpresa. Se suposa que la trama és contemporània i moderna però entre els protagonistes hi ha una noia que vol arribar verge al matrimoni i un noi a prop de la trentena que viu a Barcelona i que no s’atreveix a sortir de l’armari fins el dia de la seva boda. Després, es converteix en l’estrella de Sitges…

La selecció musical. Ja sabeu que es tracta d’utilitzar grans èxits de la radiofòrmula. Contra més, millor. Això fa que a vegades s’incloguin de forma delirant. Si una noia apareix i es diu Laura ja sabem que no tardarà en sonar Laura no está. Si el pare d’un dels protagonistes diu que està fet un Superman ja podeu començar a contar el segons –pocs- que falten perquè comenci a sonar el tema de Miguel Bosé. I així van fent. Per cert, a qui se li ha acudit fer un medley que va del Material Girl de Madonna al Torero de Chayanne i es remata amb el Boys, boys, boys de Sabrina? Too much!

Naím Thomas. Ho sento, però fa ràbia. El personatge que li toca defensar té tela… Un tipus que està enamorat de la novia del seu germà gran i es dedica a fer un ràdioblog per Internet rotllo Gossip Girl…

I gotta a feeling. La cançó dels Black Eyed Peas morirà d’èxit. Prou flashmobs i lipdubs amb el tema! A 40 El Musical l’han escollit per obrir la segona part. La gent s’anima i funciona bé però alguna de les actrius hauria d’intentar afinar una mica més. Fergie es posaria les mans al cap!

40 El Musical es representa al Teatre Victòria de Barcelona. De dt. a dj., 20.30 h. Dv. i ds., 18 i 22 h. Dg., 18 h

2 comentaris

  • Claritromicina

    13/09/2010 22:45

    És el musical que tothom podria escriure:
    - Com et dius?
    - Laura.
    - (sona) Laura no está, Laura se fue,….

    - On vas?
    - A Nova York!
    - (sona) No hay marcha, en Nueva York… Y los jamones son de York…

    Bastant cutre! Desafinan, criden, no hi ha cap tipus d’efecte visual, la barreja de cançons no segueix cap tipus d’argument… Res a veure amb el seu cosí-germà que es Hoy no me puedo levantar!

  • Ma aria

    29/09/2010 20:32

    Doncs a mi el musical em va encantar. He de reconèixer que abans d’anar-hi em va semblar molt car 60 euros una entrada, però també cal dir que estava a primera fila i que com es viu un espectacle allà que a una posició més enrere és molt diferent.

    Penso que els ballarins i actors estaven molt compenetrats entre sí i el resultat segons el meu punt de vista va ser genial. El fet que incloguessin música cada dos per tres tot i que no anès amb l’argument, penso que agrada perquè anima més i el públic hi pot intervenir, es sent part del musical.

    Sens dubte, tornaria a repetir :)

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús