Mecano, última oportunitat

dijous, 15/07/2010 | General

Ja sé que fa cinc anys que el van estrenar. Però fins aquest dimecres no m’he atrevit a anar a veure Hoy no me puedo levantar. Se’m va escapar a Madrid i aquí em feia mandra. M’agraden molt els musicals i tot el que llegia d’aquest em tirava enrere. Vaig tenir el meu moment Mecano però es va quedar en el passat. Així que no sóc fan. I amb les coses mal fetes, m’enfado. I no tenia ganes d’enfadar-me. Al mateix temps també he sentit durant tots aquests mesos a molta gent sortir del Teatre Tívoli encantada de la vida. Així que aprofitant l’oferta dels dies finals i abans que desaparegui de la cartellera, ahir em vaig atrevir a veure el muntatge.

Anava tan predisposat a que seria horrorós que no em va decebre. Fins i tot va haver-hi coses que em van agradar. És veritat: hi ha actors que no canten bé, altres ballen pitjor i -el que és pitjor- a alguns costa molt entendre’ls quan parlen. Però també hi ha ganes i bona voluntat. Al final, la gent s’ho passa bé i d’això es tracta. Així que jo també em vaig deixar portar.

De tot l’elenc si he de destacar alguna cosa per negativa són els ballarins. No és que ho facin malament… però quant mal ha fet Fama ¡a bailar!. On són els homes masculins que ballen amb gràcia? La ploma està bé però no si fas de mecànic masculí que perd el cul per una joveneta… tot i així, si voleu passar una estona entretinguda i refrescar en la vostra memòria algunes lletres de la infància o joventut, aprofiteu els pocs dies que queden. Més d’un es sorprendrà adonant-se que sap la lletra de cançons com No es serio este cementerio. Ay, els 80…


Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús