Notes sobre l’Orgull madrileny

dilluns, 5/07/2010 | Clubs, General, Música

Després de passar el cap de setmana a Madrid, crec que hi ha moltes coses que els organitzadors del Pride barceloní haurien de tenir en compte de cara a les pròximes edicions de la festa. En això de l’Orgull Gai, la capital espanyola ens passa la mà per la cara. Així que per què no prendre nota i aprendre?

A Madrid hi ha tanta gent al carrer que l’Ajuntament no ha tingut més remei que adaptar-se i tancar el centre al trànsit. La desfilada de l’Orgull ocupa la Gran Via durant hores. I no passa res. En canvi, a Barcelona, les carrosses han de passar per un carrer Sepúlveda ple de cotxes aparcats. Cal trobar un recorregut alternatiu ja. No pot ser la Gran Via? Doncs per què no ocupar el Paral·lel? Fa pocs dies ja el van tallar tot un dissabte sencer per fer una gran festa i no va passar res. Potser seria una solució.

De la gran festa final també es poden tenir en compte moltes coses. A Madrid el lloc escollit per la mini actuació de Kylie Minogue va ser la Plaza España. Allà, un cop acabada la rua, va haver-hi sobretot música. El DJ no va deixar de punxar grans èxits, autèntics himnes que fins i tot en alguna ocasió es van repetir. Però no importava. La gent tenia ganes de festa i ballar temes familiars.

Quan van començar les actuacions van ser sobretot breus. La gran majoria d’artistes només van cantar un tema. A casa nostra alguns noms pràcticament desconeguts van tocar tres o quatre cançons (fins i tot balades!). Allà, va sortir Edurne i va cantar un tema, el mateix que José Galisteo o Daniel Diges. Els únics que van fer dos cançons (només dos) van ser els Venga Boys (visca els 90!) i Eliza Doolittle, una noia britànica que a mi em cau molt bé i que de moment només ha publicat un parell d’epés a la Gran Bretanya. Si aquesta noia va tenir el privilegi d’actuar just davant de la diva australiana va ser perquè pertany a la mateixa discogràfica i algú en algun despatx va imposar el pack promocional.

Quan faltaven pocs minuts per la una de la matinada va sortir Kylie i va estar tan estupenda com sempre. Va cantar tres temes del disc nou, (que gran és Get out of my way en viu!) i dos clàssics, Can’t get you out of my head i Love at first sight, opció sense cap mena de risc però perfecta per l’ocasió. La Plaça Espanya i tota la Gran Via va ser una gran pista de ball. I l’equip de la Minogue va ser molt llest en escollir l’Orgull madrileny com el gran acte promocional de llançament del nou àlbum de la diva, Aphrodite, a Espanya. En general, la festa va tenir ritme i cap artista va avorrir, cosa que no es pot dir del concert que es va fer l’Avinguda Maria Cristina fa uns dies.

M’explicaven des de l’organització barcelonina que això del Pride ha crescut molt en dos anys i que no pot ser que sigui un equip de voluntaris qui continuï fent-se càrrec de tot. Evidentment, no es tracta que l’orgull català es transformi en la gran festa que hi ha a Madrid però si que cal millorar. Els empresaris haurien posar-se les piles i començar a treballar a partir d’ara mateix per no quedar enrere i convertir l’Orgull català en el gran orgull del Mediterrani que tant reivindiquen.

1 comentari

  • Claritromicina

    05/07/2010 23:34

    I la elecció de Mr Gay també és digna de menció: Mr Sevilla, el guanyador, que es un doble de la Xancleta més inflada però molt més sosa! Sembla que s’estila això de Mr Gay sense simpatia… Tongo, tongo per Mr Madrid (portava tatuat a l’esquena una Crist. Però un Crist que ocupava tota la esquena!!!) que va quedar segon. I Mr Màlaga, el tercer, que té un cul d’impressió! Comprovat!

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús