De la condició de ciutat

dijous, 9/09/2010 | Retalls

POSTALS DELS EUA 2010 (3) Els mall són els centres comercials que els americans tan bé han exportat (malauradament) en les nostres ciutats, desafiant amb lletres de neó les nostres places, mercats i medinas. Als EUA te’ls trobes invariablement a l’entrada de totes les ciutats mitjanes, fent-les inquietantment intercanviables. Són, aquests centres, el reflex del que nosaltres definiríem com una ciutat de veritat: peatonal, segura, reconeixible. Però en són el simulacre. Els mall representen un assaig del control impossible, la fracassada substitució de l’espai cívic –la ciutat– per l’espai de consum –la botiga–. Expliquen bé els EUA que viatgen sobre quatre rodes exigint sempre –sigui a New Mexico, a Oregon o a Nova Anglaterra– el mateix paisatge conegut.

I nosaltres… que ens entestem a recórrer el ‘centre’ desert d’aquestes poblacions i que és amb prou feines un ‘main street’ amb quatre botigues d’antiquari, un xino, una bugaderia i un dinner polsós. Els ciutadans –ara seran conductors, consumidors, propietaris– han renunciat a la seva condició, convertint la ciutat en mer decorat.

Això no obstant, a Asheville (principalment) i Chapel Hill, a North Carolina; i també en menor mesura a Charlottesville (Virginia); –tres belles excepcions en els southern states–; vam descobrir un significatiu batec per reinventar els ‘downtown’. Hi vam trobar tot un refrescant pols per promoure el comerç local, practicar l’slow food (quin repte, això, en un país que el cafè es pren a la marxa), intercanviar productes, recuperar el patrimoni … Un moviment incipient o anecdòtic? En tot cas, un plaer passejar per ciutats genuines i que ja no són la imitació de res.

Etiquetes: , ,

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús