Formentera (dia 17 i últim)

dimecres, 7/01/2015 | Uncategorized

Nit de somnis horribles. Un autèntic catàleg dels meus traumes, els llunyans i els recents. Deu ser que el meu subconscient també sap que aquesta nit volo cap a Barcelona i que tot torna a començar. I què millor que refrescar els traumes per fer-te a la idea que tot torna a començar? Subconscient fill de puta.

No es mou una fulla al Cap de Barbaria, avui tampoc. És estrany, perquè normalment quan he d’agafar un avió fa mal temps i vent, sobretot vent. Els ascensors sempre estan a l’altra banda d’on sóc jo, per cert. Si els crido des de la planta baixa, estan a l’àtic, i a l’inrevés. Però vaja, avui sembla que el viatge serà plàcid. Han estat dues setmanes d’anticicló quasi permanent damunt Formentera, excepte dos dies de temporalet. Ahir en parlàvem amb l’A. i la S., ells també tenen la sensació que els darrers anys l’hivern s’està escurçant: acaba com sempre però comença molt més tard i és més suau. Suma-hi que Formentera està més a prop en línia recta de l’Àfrica que de Barcelona. De fet molts formenterers republicans van fugir dels nacionals remant en barca fins a Algèria. La majoria no van tornar mai.

La meva cunyada P. va sortir de comptes dissabte però la cosa continua verda, o sigui que marxaré sense conèixer la meva neboda. La N. es queda amb els nens fins que neixi. Ja hem avisat a l’escola que aquest cop s’incorporaran més tard, com els jugadors sudamericans del Barça.

Us vull agrair la lectura a tots els que heu seguit aquest dietari de dues setmanes d’hivern a Formentera. M’heu fet companyia.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús