Formentera (dia 12)

divendres, 2/01/2015 | Uncategorized

Ja m’enyoro de Barcelona. Ei, no vull que sembli que em queixo, unes vacances d’hivern llargues a Formentera és una de les millors coses que et poden passar, i les estic fruint exactament com les volia fruir. Però ja m’enyoro. M’ha passat sempre, no sóc capaç de passar deu dies fora sense que de sobte m’entri aquesta cosa. Potser el que enyoro en realitat és treballar, però jo crec que no, que el que trobo a faltar és la ciutat.

Ara, per exemple, són quasi les onze de la nit d’un divendres de pont. La noia xinesa del colmado de verdures de sota casa ja deu haver tancat, però segur que les terrasses del barri són totes obertes i plenes de gent (fa bon temps a Barcelona oi?). Com cada nit vigília de festiu, els nens deuen haver convertit l’entrada del parking del carrer Bilbao en una immensa porteria de futbol. La Li deu tenir el bar ple i a la boca del metro hi deu haver uns quants grups de joves que hi han quedat, la majoria per anar al centre de marxa, però alguns per rebre amics que arriben al barri per fer unes copes (el Poblenou està a punt de petar-ho, m’estranya que els de Time Out encara no s’hi hagin fixat, algú els ho hauria de dir). Potser ja han començat a muntar l’escenari on els Reis rebran les cartes, a Bilbao/Ramon Turró, davant de Can Saladrigas.

Què tenen aquestes estampes d’especial? Res, però me n’enyoro. Ja veus. Em queden cinc dies a Formentera i demà surt de comptes la meva cunyada P., primer fill. Filla, és una nena. Una Andreuet més al món. A veure si hi ha sort i puc veure-la abans d’agafar l’avió de tornada.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús