Formentera (dia 11)

dijous, 1/01/2015 | Uncategorized

Si mireu un mapa de Formentera, veureu que sembla que l’illa estiri un dit cap a Eivissa. És la Peninsula des Trucadors, una llenca de terra (dunes, bàsicament) d’uns 3 km que es va fent més i més estreta a mesura que s’apropa a Eivissa. Hi ha un moment que fa escassament 100 metres d’ample, de manera que tens platja a tocar a l’esquerra (Illetes) i a la dreta (Llevant). L’aigua, no cal dir-ho, és cristal·lina. Una meravella.

Ahir hi vàrem anar a sentir el vent a la cara i avui hi pensava remirant-me el mapa de l’illa i mirant de memoritzar-ne la toponímia. Formentera fa 20 km de punta a punta, només 20 km, però ha generat milers de topònims. Cada racó, cada camí, cada torrent, cada metre de costa té el seu nom. I un per què. Per què la península des Trucadors es diu així? Jo què sé.

De fet, per què Formentera es diu Formentera? Aquest és un tema divertit. La tesi més estesa és que “Formentera” prové del mot llatí “Frumentaria” (illa de blat). Si preguntes a qualsevol formenterer et dirà això, i també ho defensen la majoria d’estudiosos. L’escut heràldic de l’illa (de creació recent) ho certifica incorporant una gavella de blat al disseny. Però amics, Joan Coromines (dempeus) ho veia diferent. El mestre va deixar escrit que “Formentera” prové d’un altre mot llatí: “Promontoria”, plural de “Promontorium” (‘punta’ o ‘cap’). I és que qualsevol que arribi a l’illa per mar, el primer que en veurà seran dos grans promontoris, la Mola i el Cap de Barbaria, que només quan t’acostes veus que no són dues illes sinó que estan units entre ells per una franja de terra. Coromines demostra que el pas de Promontoria a Formentera estaria dins de les normes de l’evolució fonètica.

Si a això hi sumem que no hi ha cap evidencia històrica que Formentera hagués estat mai una illa rica en blat, sinó més aviat el contrari… Vaja, que sóc molt d’en Coromines i no ho sé dissimular: bona nit des del promontorium des Cap.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús