Formentera (dia 8)

dilluns, 29/12/2014 | Uncategorized

Llarga sobretaula amb en J. en un restaurant de migjorn. Ara no vé al cas, però sense en J. jo no hauria descobert Formentera fa 22 anys, no hauria conegut la N., ni m’hi hauria casat, i per tant ara no estaria escrivint aquest dietari.

Em parla del poble de la seva mare, a la ratlla de Castella amb Portugal. De com sa mare va conèixer son pare, guàrdia civil eivissenc destinat a la zona. La Sierra de la Culebra, terra de llops. Decidim que farem un viatge junts per allà. Castella em crida l’atenció, la vull conèixer. Vull experimentar el fred sec, el paisatge, el menjar, el caràcter. Entendre coses. I millor amb ell que amb ningú.

En J. és independentista d’esquerres, dels de la vella fornada, com un servidor. El primer cop que vaig trepitjar Formentera (1992? Potser 93) em va cridar l’atenció una pintada al port de la Savina: “La cultura valenciana també és la nostra cultura”. Signada amb un estelada i les sigles MDT. Després vaig saber que l’havia fet ell. Parlem del procés, de com estan jugant la pilota Mas i Junqueras, de la influència de Podemos. Estem bàsicament d’acord. Li explico un escenari que vinc visualitzant de fa uns dies i que verbalitzo per primer cop: cal fer plebiscitàries abans de les municipals, és fonamental, però no aniran del tot bé. La suma de les llistes de CDC més ERC no arribarà als 68 diputats i la majoria absoluta al Parlament es farà amb la CUP. Victòria artimètica però sensació de gatillasso polític; govern de concentració en minoria, inici de construcció d’estructures d’estat i tensa espera de les eleccions espanyoles; quan aquestes arriben, victòria clara de Podemos a Catalunya i panorama molt confús a Espanya, amb només dos governs possibles: Podemos+PSOE o PP+PSOE; en el primer cas, un PP ferit bloqueja qualsevol reforma constitucional, en el segon n’impulsa una de recentralitzadora; el suflé de la “darrera oportunitat” es desinfla, es fa evident el caràcter irreformable de l’estat espanyol; nou impuls legitimador del sobiranisme, que passa a l’atac, aquest cop sumant una ICV definitivament decantada cap a la independència. Ruptura i procés constituent. Independència.

Pura especulació, ja ho sé.

Seguim xerrant. Els temes es succeeixen, la grappa i els gintònics també. En J. està enamorat, molt enamorat. Dóna gust sentir-lo parlar de la seva nova parella. Es mereix sentir-se així de bé. Em fa sentir bé escoltar-lo. El sol fa estona que ha caigut i ja és negra nit. El mar de migjorn està calmat, les onades arriben a la platja a càmera lenta i ens arriba l’olor d’una llar de foc.

Formentera a l’hivern és el paradís.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús