Formentera (dia 6)

dissabte, 27/12/2014 | Uncategorized

Vaig avançant en la lectura d’en Pikkety i sembla mentida la de coses que diu que són aplicables a l’economia de Formentera, que, seguint les definicions de l’economista francès, podríem qualificar de “capitalisme patrimonial”. No em consta que existeixi cap estudi específic de l’illa en aquest sentit, però intuïtivament m’atreviria a assegurar que a Formentera les rendes derivades del capital pesen més en el conjunt que no les rendes derivades del treball. Un percentatge molt alt de la població és propietària d’un o més negocis relacionats amb el turisme. Negocis formals i també informals: molta gent, per exemple, té una casa (o cases) o un apartament (o apartaments) que lloga als turistes en temporada alta i que la resta de l’any estan buits. De fet, no crec que hi hagi un municipi dels Països Catalans amb un percentatge més alt de propietaris. És cert, però, que la cultura local és de treballar en el propi negoci, no de limitar-se a percebre’n les rendes.

Tot això té coses positives, és clar, però també en té de negatives. Un negoci familiar pròsper, sumat a l’expectativa de l’herència (d’immobles o de terres on edificar una o més cases per llogar als turistes), desincentiva tremendament els joves a sortir de l’illa per anar a fer estudis universitaris, ja sigui a Palma o a Barcelona. Igual que deia que no crec que hi hagi un municipi amb un percentatge tan alt de propietaris, dubto que n’hi hagi cap altre de la mida de Formentera amb un percentatge tan baix de joves amb estudis universitaris. I dels joves que marxen a estudiar, molts s’acaben quedant a viure allà on han fet els estudis, perquè és on poden desenvolupar-se professionalment: a Formentera hi ha lloc per dos o tres dentistes i per a dos o tres veterinaris, no per a quinze (avui hem sabut, via Diario de Ibiza, que a Formentera hi ha 11.545 persones empadronades).

No sóc optimista respecte al futur econòmic de Formentera. L’illa és objecte de desig de milionaris de tot Europa, sobretot italians i alemanys, que poc a poc van comprant alguns dels millors negocis i adquirint cases i terres. Cada any veus com la venda de l’illa progressa a ritme constant. El capitalisme patrimonial li ha funcionat a Formentera mentre el patrimoni ha estat en mans dels formenterers, però si a mig o llarg termini això canvia, els joves es trobaran sense negoci per heretar i sense formació per reinventar-se. Mala peça al teler.

Per cert, l’anticicló està marxant. Ara bufa el vent molt fort al Cap de Barbaria i diuen que demà plourà fort.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús