Barcelona la ciutat de la seducció.

divendres, 17/02/2012 | Art, Espais i Botigues, Teatre

Un creuament de cames pot ser un començament per jugar a seduir.

La seducció és un plat que es serveix cada dia, de vegades fred, i altres molt calent. La trobem arreu on anem i en dosis molt petites de la nostra vida quotidiana. La seducció és elegància, és provocació, és moviment. La seducció és tot un art, d’aquí per exemple els “burlesque”, és provocar sense groller, és picardia sense passar-se de llest. Es manifesta entre dues persones que comparteixin la mateixa preferència sexual, de vegades en moviment de mirades, creuament de cames o simplement en una delicada subtilesa.

És impressionant com llocs tan poc corrents com una biblioteca o el metro és manifesta. M’ha passat forces vegades, i segur que a vostè també llegidor, que s’ha assegut al metro i a notat alguna mirada cap a vostè. Sobretot es manifesta en moments on el temps sembla aturar-se, com per exemple, el metro on esperem a arribar a la nostra estació, o a la biblioteca que ens seiem a llegir, estudiar o fer una altra tasca. Són en aquests petits moments on no sabem on mirar, i ens dediquem a mirar la gent que ens envolta perquè tampoc no tenim massa coses on mirar. Llavors el nostre cervell dispara la alarma quan veu algú que ens agrada tant per la manera de vestir, pel seu físic, per la seva mirada, o simplement per curiositat envers aquella persona desconeguda. I és en aquest precís moment on comença un joc de mirades per part teva i per part de l’altra persona quan s’adonen que l’estan mirant. És clar que hi han mirades i mirades, algunes que juguen a la seducció, i altres al menyspreu, a la indiferència, etc però ja és curiositat envers l’altre persona i que ens fa oblidar-nos del que pensem per jugar tot a una sola carta.

Aquesta ciutat és plena de seducció, en el seu metro, als mateixos carrers, a les seves biblioteques, etc. I sinó facin una comprovació, els convido a que juguin amb la seducció, a que cerquin mirades, a que busqui la persona que de vegades i sense voler de tant el tant el mira amb toc juganer, a que experimentin amb aquest “art” tant antic però alhora tant bell.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús