Pompeu Fabra, el meu pare

dimecres, 15/02/2012 | Història, Llibres i Revistes

Sovint freqüento biblioteques, algunes de noves i altres on els bibliotecaris ja em coneixen. M’agrada remenar, treure aquells llibres que les novetats editorials amaguen. Ja no estan com el primer dia, alguns amb les puntes doblegades, amb pàgines guixades, de color crema, i amb algunes que volen la independència descosint-se del llom que les atrapa a totes juntes.

Fa uns dies vaig fer una vertadera trobavalla. Es tracta del llibre que porta el títol d’aquest article “Pompeu Fabra, el meu pare – Records personals de Carola Fabra” -filla del lingüista català-, recollits per la periodista Rosa Maria Piñol. Sempre és curiós tafanejar per saber com són o eren personalitats importants i de nom reconegudíssim, però el cas és que era davant del llibre que recollia la personalitat i les interioritats de ni més ni menys de Pompeu Fabra. La primera edició, segons llegeixo en el mateix llibre, és en el 1991, per tant jo només tenia un any de vida.

Carola, ens il·lustra la personalitat del seu pare, un home educat que mai s’enfadava, despistat ja que sovint perdia coses o «sortia de casa sense diners i la meva mare el renyava», que no li agradava la política, molt llaminer, que li agradava el whisky, i que «tenia temor al telèfon ja que no havia trucat mai»… seria interessant descobrir que hagués passat amb un iPhone a les mans de Pompeu Fabra .

Una de les curiositats que us vull explicar és justament, com la seva dona era totalment contrària a la personalitat de Pompeu. Va ser una dona de molt caràcter, que no es mossegava la llengua en dir el que pensava, que portava la seva família recta i pel bon camí, i que no li agrada segons quins amics d’en Fabra, com per exemple el famós arquitecte Puig i Cadafalch.

El testimoni que recull aquests pensaments és de la seva filla Carola, que s’esplaia en explicar-nos tota mena de curiositats i anècdotes que recorda de la seva família i més concretament del seu pare. Són vivències d’un altre temps on et fan veure com era la vida abans, el dia a dia, les relacions amb la família, els companys de feina, etc.

Rosa Maria, l’escriptora i periodista, va fer una molt bona feina amb aquest llibre de conversa relatada, on sembla  que el lector està participant a la conversa allà mateix prenent un cafè i unes pastes.

És un llibre per entendre el passat i també per entendre en nostre present amb uns altres ulls. Un llibre molt interessant per compendre el pare que va posar ordre a aquesta llengua.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús