La biblioteca de la indignació

dijous, 26/05/2011 | Història, Reportatges

Ahir vaig anar a treure el cap al punt més calent de Barcelona, i no parlo de l’Ajuntament, sinó dels acampats, o millor dit, dels indignats. No sabia que em trobaria ja que als mitjans se’n parla molt però s’ensenya molt poc, i per això la curiositat em va dur aquella plaça que porta el nom del meu país.

Sincerament vaig quedar bocabadat, em vaig trobar amb una organització fantàstica, semblava una ciutat dins d’una altra ciutat. La distribució i l’organització és tan bona, que les papereres estaven distribuïdes en orgànic, paper o vidre; tenen un centre operatori d’objectes perduts, tenen un plànol d’aquells que trobes als centres comercials que et diuen “vostè està aquí” amb l’enumeració de tots els espais de la plaça on pots trobar tal i com fos un petit parlament tot ple de conselleries: el departament de medi ambient, el departament d’educació, el departament de sanitat, el departament d’infraestructures, el departament de… etc.

Però hi ha un espai que em va cridar especialment l’atenció quan vaig anar a tafanejar: la biblioteca. La meva vocació cap a la cultura i la meva inclinació natural cap a la literatura, em va dur a fer-me la següent pregunta: com devia ser una biblioteca indignada?. I vaig quedar força sorprès, perquè no em vaig trobar amb llibres revolucionaris, sinó amb alta literatura.

La biblioteca estava organitzada en dos espais, en el primer hi ha una petita prestatgeria i en el segon hi ha una taula amb diaris, on a sota es pot llegir una cartolina que diu “Biblio Plaça”. On hi ha la taula amb els diaris escapats per sobre podem trobar-nos amb diaris gratuïts com “Gente” o el “20 minutos”, i al costat de la taula podem trobar-nos amb revistes de la “Nathional Geographic”.
Segons posava en un gran cartell, els llibres te’ls podies endur amb dos dies de préstec. Apuntaves en una llista de color salmó el número de telèfon, el nom i cognoms, el títol del llibre que t’avies endut i el dia, i d’aquesta manera després et podien localitzar per si et retardaves a l’hora de tornar-lo. En el segon espai trobem una petita prestatgeria on com deia, ens trobem amb alta literatura com per exemple la novel·la de Jane Usten “Emma”, “Les màscares de florència” de Rosa Planas, o “La pasión turca” d’Antonio Gala. Pel que fa el peritatge de llibres en català i castellà, s’ha de dir que la llengua castellana és la regnant. També dins d’aquest espai hi havien llibres infantils.

I potser millor que m’hagi trobat amb alta literatura, vull dir que en les grans novel·les, també trobem representats personatges que s’indignen, que protesten per un canvi per un món millor. I és que això de la indignació, és una cosa molt antiga.

Jordi Cirach

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús