Elogi de Camela

dijous, 26/03/2015 | Concerts, Pots sentir-me

10955561_10153488775276165_4920330589324636218_nVa començar quasi com una broma, en un concert de La Bien Querida. “Aquest sinte sembla de Camela”, em va dir. I vam acabar reptant-nos a anar a veure els factòtums de la techno-rumba (o del synth pop cañí), que per casualitat tocaven al Razzmatazz just un mes després. Convertits en duo després que Miguel, teclista de Camela i membre fundador, abandonés el grup, Ángeles i Dioni havien hagut de demostrar que la partida del compositor de molts dels seus èxits no els passava factura. No ho va fer: ‘Más de lo que piensas’, quinzè àlbum en vint anys, va entrar directament al número 1 de la llista de vendes, i, tot i que pels pèls, es va colar al rànquing dels 50 discos més venuts a Espanya durant el 2014.

El xou de Camela em va fer pensar en allò que diem sempre quan parlem del fenomen Manel: la transversalitat. Gent de tot tipus omplia el Razz: teníem al costat un grupet que també hauríem pogut veure al concert de La Bienque –crec que ens miraven còmplices, que havien clissat que érem dels seus–, i que se les sabien totes; d’entre un grup de senyores madures, una de tant en tant brandava una crossa enlaire, desafiant la malura que no li havia impedit venir; i mitja dotzena de paios fets i drets s’abraçaven formant una sentida melé saltant al ritme de ‘Lágrimas de amor’, al final d’un concert vibrant i emocionant.

Etiquetes:

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús