‘Cachitos’, o quan la tele molava

dilluns, 12/01/2015 | Pots sentir-me

“Ponme la cinta otra vez, pónmela hasta que se arranquen los cachitos de hierro y cromo a cantar como tú sabes”, es marcava Kiko Veneno a ‘En un Mercedes blanco’, una de les perles del seu clàssic ‘Échate un cantecito’ (1992), el disc que li va significar una segona oportunitat, l’última que es donava abans de llançar la tovallola en això de la música, i amb què se’n va acabar sortint.

Potser és per això que el programa de La 2 que tria, remena i rescata bocinets d’actuacions musicals del vast arxiu de Televisió Espanyola, presentats en addictius paquetets temàtics, va triar aquest nom, ‘Cachitos de hierro y cromo’, per donar una segona oportunitat a les cintes que formen aquesta videoteca històrica de tresors audiovisuals i testimonis socioculturals de la seva època, ara que gaudir de música –en videoclip, en viu o en ‘playback’– en una caixa més tonta que mai és una quimera.

A trossets han recuperat els deliris del realitzador Valerio Lazarov, amb Peret, el Rei de la Rumba, interpretant tots els papers de l’auca, i veure Alaska, Santiago Auserón i Pablo Carbonell a ‘La bola de cristal’ i les gamberrades d’un David Bagés pre Amadeu Cabanilles a ‘Plastic’ demostra que no és només que la generació EGB ens hàgim fet grans, és que la tele abans molava.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús