Un pòster de Jordi Savall

divendres, 7/11/2014 | Clàssica, Pots sentir-me

Se’l pot admirar per rescatar de l’oblit un instrument històric com la viola de gamba: va posar-lo de moda amb la banda sonora de ‘Tots els matins del món’. Se li pot aplaudir la incansable tasca de recuperació del patrimoni musical hispànic, i se’l pot felicitar per fer-lo servir per establir ponts amb altres cultures, convertint la música en eina per fomentar l’entesa entre els pobles, sense que els possibles conflictes entre uns i altres l’hagin aturat. A qui això no li sembli suficient, sempre pot reconèixer-li almenys el prestigi internacional: un Grammy i diverses nominacions, el títol de Cavaller de la Legió d’Honor de França, el premi Léonie Sonning, entre moltes altres distincions, inclosa la Medalla d’Or de la Generalitat.

Però després de renunciar al Premio Nacional de Música que li va atorgar el Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, el músic d’Igualada adquireix estatus d’ídol: exigeixo que se’n facin pòsters per penjar-los a les llars. En temps de rapinya i apropiació indeguda generalitzada, rebutjar 30.000 euros que t’has ben guanyat per donar un missatge i confiar que això ajudi els que vindran, és una heroïcitat. Sota la foto de Savall amb la viola de gamba, al pòster hi estamparia frases de la carta de renúncia a Wert: “L’art és útil a la societat”, “La música ens permet realitzar-nos”. Perquè… i si en fem samarretes?

Etiquetes:

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús