Uniformes i homogenis

dilluns, 15/09/2014 | Pots sentir-me

© Jordi Ventura i Plans. Assemblea Nacional CatalanaUna de les coses que han destacat de manera negativa les cròniques crítiques amb la manifestació de l’11 de setembre és la suposada uniformització. Una homogeneïtzació bicolor, en groc i vermell, que en comptes d’atribuir-se a la naturalesa de la manifestació, al fet obvi que els participants es van posar d’acord per fer un mosaic humà, sembla que atribueixin a una manca de capacitat crítica, a un pensament únic sense matisos. És el mateix argument que confon un moviment social sorgit des de baix amb un rentat de cervell massiu dirigit des de dalt, que prefereix no veure que la classe política no condueix el carro, sinó que hi ha pujat en moviment. A casa, per anar de groc i un pèl mudats –som així– vam triar vestir polos de marca britànica; era això o samarretes dels Beach Boys i Helen Love: no teníem més groc a l’armari. I ho vam rematar amb bosses que picaven l’ullet a Escòcia: una de Belle and Sebastian amb el lema “Scotland’s for me!” i una altra de la Glasgow School of Art de Charles Rennie Mackintosh. Al carrer, hi vam veure samarretes de SOS Educació, del Barça amb la senyera, de Desigual, de propaganda i marxandatge –una d’una discoteca eivissenca–, d’esplais, viatges de fi de curs i comissions de festes, a més de les de l’ANC. Uniformats? Sí. Homogenis? Gens.

Més sobre la independència de Catalunya i Escòcia: La bandera d’Hiroshima i Gaiters ‘indepes’

Foto: © Jordi Ventura i Plans. Assemblea Nacional Catalana

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús