Ballant Despacio

dijous, 19/06/2014 | Clubbing, Festivals, Pots sentir-me, Son of a genius

Tinc les pupil·les contretes pel sol i els ulls triguen a acostumar-se’m a la foscor. Només veig la llum que emeten les set torres McIntosh de tres metres que formen el ‘soundsystem’, com assenyalant els punts cardinals d’una realitat en alta fidelitat, com metrònoms que marquen el batec de les 1.200 persones que ballem la música hereva del disco, que punxaven en aquells clubs gais de Chicago als 80, quan el house encara no era àcid.

Mentre fèiem cua –com als llocs que de veritat valen la pena, sempre calia fer cua per entrar-hi–, els coneguts que en sortien ens advertien, amb cara al·lucinada, del que ens hi esperava. Però Despacio, el club que James Murphy i 2manydjs van muntar durant les tres jornades del Sónar de Dia, va superar totes les expectatives. Hi entressis a quarts de quatre de la tarda, quan obrien –massa d’hora perquè l’èxtasi hagués pogut fer efecte en els que en prenen–, o a quarts de deu, quan tancaven, sempre t’hi trobaves somriures, el millor ambient del món.

Ricard Robles, codirector del Sónar, preguntava a Twitter què volíem que repetís al Sónar 2015… tret de Despacio. Però com a La vida es sueño, no es pot deixar fer un breu tast de la felicitat per després prendre-la. Com cantaven Can al clàssic que Murphy punxaria al Sónar de Nit: “I want more and more and more and more and more”.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús