St. Vincent: alfa i omega

dimecres, 26/02/2014 | Discos, Pots sentir-me, Son of a genius

St. Vincent Quin sentit té fer res en l’era de les impúdiques xarxes socials si no ho puc ensenyar, si no em podeu veure? “Quin sentit té fins i tot dormir?”, es pregunta Annie Clark, amb una ironia que potser no voldran veure els assistents al Mobile World Congress, a  ‘Digital witness’,  single  principal de l’acabat de publicar quart àlbum de St. Vincent. Asseguda en un tron rosa, Clark ens mira frontalment hieràtica, des de la portada d’un disc del qual està tan segura que de títol hi ha posat ‘St. Vincent’. No em va acabar de convèncer el  ‘new look’  de rossa platí, ella que també és morena, amb què ens va sorprendre en l’espectacular concert amb David Byrne per presentar el seu disc junts, ‘Love this giant’ (2011). Però ara, els rínxols blancs li donen un elegant aire sobrenatural que escau al seu pop d’un altre món. Clark era la ‘guitar hero’ que cridava l’atenció al concert de Polyphonic Spree a Benicàssim el 2005, la ‘one woman band’ telonera de Sufjan Stevens al Casino l’Aliança el 2006, ja com a St. Vincent, que va patir perquè se li movia l’’stomp box’ amb què feia la percussió amb el peu. Però la debilitat no li escau. Algú que fa un disc com  St. Vincent  ha de ser totpoderós, invencible. Ha de semblar un pantocràtor del segle XXI a la portada del seu flamant àlbum i pot emular l’alfa i l’omega amb les inicials del seu sagrat nom artístic.


Etiquetes:

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús