PS Touring Party: Creure en el directe

dimarts , 19/11/2013 | Concerts, Pots sentir-me

free fall band ivan moreno 1.jpg S’apaguen els llums de La [2] de l’Apolo i dues figures entren a l’escenari a les fosques. El Salicrú, el bateria de The Free Fall Band –amb qui compartim cognom i passió pel pop però no consanguinitat–, comença a marcar els compassos de ‘Right foot’, de l’LP de debut dels de Mataró, ‘Elefants never forget’ (2012). S’encenen els focus i el Miquel, el bufador del grup –de saxo, clarinet i melòdica–, l’acompanya a la pandereta, l’un amb camisa de quadres, molt britànic, rere el bombo i la caixa i tocant amb elegància, tot joc de canell, com si ho fes sense cap esforç, i l’altre, amb americana i pantaló de vestir, com sortit de l’era del jazz, llargarut, expressiu, carismàtic. Un cop d’efecte eficaç per posar-se el públic a la butxaca ja d’entrada que demostra fins a quin punt aquesta banda ha crescut des del concert que van fer en aquesta mateixa sala no fa ni un any.

free fall band ivan moreno 2.jpg

Cada vegada que veig en directe The Free Fall Band –i en aquest 2013 en van quatre– el grup ha fet un salt quàntic respecte el concert anterior. Ara són un quintet: el Jan, el Xavi, el Miquel i el Salicrú han fitxat un teclista, el Rodri, amb qui han gravat ‘Songs our days pass along’ (2013), l’EP de versions amb què s’han estrenat a El Segell del Primavera Sound, on a principis de l’any que ve tenen previst editar el segon àlbum.

El presentaven a La [2] en la primera parada del Primavera Sound Touring Party, la gira que  els portarà amb mitja dotzena de grups més a vuit ciutats de la Península fins a finals de mes. Ara The Free Fall Band ja són molt més que un grup que sorprèn per com de bé toquen malgrat la seva joventut –se’n parla des que tot just fregaven la majoria d’edat–. Amb les taules que han anat guanyant, ara que se’ls veu tan segurs sobre l’escenari i que a la frescor i a la simpatia amb què venien de fàbrica hi han afegit sentit de l’espectacle, tenen un dels millors directes de casa nostra.

refree2.jpg El Primavera Sound Touring Party confia tant en el directe que el seu lema és ‘In live we trust’. I els altres grups programats també van fer honor al lema. El projecte personal de Lee Ranaldo després de la dissolució de Sonic Youth guanya en viu, desplegant la intensitat i els trucs –com fregar la guitarra amb un arc de violí condemnat a mort– que l’han consolidat com un dels intèrprets d’aquest instrument més valorats del rock. Va acabar donant les gràcies a Lou Reed i revisant ‘Rock & roll’, de The Velvet Underground.

Standstill i Refree van coincidir en efectives posades en escena. Els primers, amb l’apropiació de l’imaginari eclesiàstic amb què defensen ‘Dentro de la luz’ (2013) –amb paus1web.jpg concessions al repertori anterior com ‘La mirada de los mil metros’–. El segon, convertint l’escenari en un garden center selvàtic des d’on emanaven les guitarres afilades, dissonàncies d’avantguarda i harmonies pop de ‘Nova Creu Alta’ (2013), que hauria estat millor gaudir de peu.

Amb dues bateries encarades en la part central de l’escenari en diàleg contundent, PAUS van hipnotitzar amb un postrock psicodèlic. Svper (ex-Pegasvs) eren el seu revers sintètic, amb les màquines cara a cara generant pop atmosfèric cavalcant en ritmes motorik. I Extraperlo van recuperar el vessant tropical del repertori, sense renunciar a l’elegant recreació del New Pop dels 80.

PLAYLIST
Love vigilantes, The Free Fall Band, Songs our days pass along (2013)
Avui ho he vist, Refree, Nova creu alta (2013)
Bandeira branca, PAUS, Bandeira branca (2013)

(Article publicat el 20de novembre de 2013 al número 293 de Time Out Barcelona. Podeu escoltar totes les cançons a la playlist Pots sentir-me a Spotify)

Fotos: Iván Moreno

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús