Per què Rodriguez no ha emocionat?

dilluns, 8/07/2013 | Concerts

El Rodríguez que sortiria a l’escenari del Poble Espanyol de Barcelona no podia ser el mateix al qual vam veure triomfar a Sud-Àfrica al documental ‘Searching for Sugar Man’ (2012). Des d’aleshores ha passat més d’una dècada, i el cantautor de Detroit, tot i estar en bona forma física per la seva edat, té 70 anys i no s’hi veu: l’han d’acompanyar al seu lloc a l’escenari, i el músic que toca la guitarra solista en el quartet de rock que l’acompanya l’ha d’anar informant de l’ordre del ‘setlist’.

Però aquest no ha estat l’únic problema de l’estrena de Rodriguez en viu a Barcelona, després de cancel·lar per motius de salud la seva participació al Primavera Sound 2013. Sixto conserva la veu força intacta, tot i desafinar de vegades i no arribar a alguns aguts. Però com a guitarra rítmica va a la seva, i els músics amb prou feines el poden seguir. A estones la cacofonia és considerable.

Pel que fa al repertori, Rodriguez defensa alguns dels seus temes més populars (‘Crucify your mind’, ‘I wonder’, ‘The establishment blues’, ‘Sugar Man’), aquells amb més presència a l’oscaritzat documental que el té com a indirecte protagonista. Però prescindeix de bona part del catàleg dels dos àlbums que va editar als 70, ‘Cold fact’ (1970) i ‘Coming from reality’ (1971), a favor d’una eclèctica col·lecció d’estàndards massa obvis (‘Love or leave me’, ‘Unchained melody’, ‘Lucille’, ‘Fever’, ‘I only have eyes for you’), que no surten molt ben parats de les versions que en fa.

El pitjor del concert de Rodriguez, però, no han estat aquestes mancances. Ha estat que, per molt afecte que tothom que veu la pel·lícula senti pel músic d’origen mexicà –que ha xampurrejat una mica de castellà: “Te quiero mucho”, ha dit al públic–, el concert no ha emocionat. Com a molt ha inspirat compassió.

Potser el motiu és que, per a la majoria del públic que hi havia al Poble Espanyol, Rodriguez era, en el fons, un nouvingut a les seves vides. Aquí no hem crescut amb ell ni ha estat un símbol de res. Però ‘Searching for Sugar Man’ és tan emocionant que és difícil no identificar-se amb el que sent el públic sud-africà a la pel·lícula. I és fàcil voler sentir el mateix que ells. Però és complicat sentir-ho perquè el vincle que tenim amb Rodriguez no ens acaba de pertànyer.

4 comentaris

  • leyendo

    08/07/2013 23:42

    No TE (a ti) ha emocionado, no te apropies de las emociones de los demás. En definitiva, bájate del burro.

  • Pere C.

    09/07/2013 8:40

    *salut
    *catàleg

    :P

  • Sixto M

    09/07/2013 15:32

    Pues claro que no LE ha emocionado, por algo ella es la redactora y por tanto entendemos lo que escribe aquí es una opinión basada en un criterio personal. Que haya que aclarar esto a estas alturas clama al cielo.

  • Rebeca Martín Retuerto

    09/07/2013 16:34

    A més del contingut, que és correcte, cal no oblidar-se de l’ortografia, com el company Pere C. ha indicat abans. Salut;)

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús