Tracyanne Campbell s’ha fet gran

dimarts , 11/06/2013 | Discos, Entrevistes, Pots sentir-me

Tracyanne Campbell.jpg Un dels primers records que tinc de Camera Obscura és de Tracyanne Campbell corrent cap al lavabo amb el mentó enlaire: era abans o després del seu primer concert al Primavera Sound, el 2002, en la segona edició al Poble Espanyol, i li sortia sang del nas. “Aleshores era un sac de nervis, quan tocàvem… –admet– Sembla que faci tant de temps…!”. Però no és que ho sembli: és que en fa molt. La dona que tinc al davant i que em mira amb ulls blavíssims poc té a veure amb aquella noia amb samarreta de ratlles amb qui em vaig creuar fa més d’una dècada, quan encara era una indie kid que només aspirava a tocar les seves cançons. Ara vol ser Carole King, i aspira a arribar al gran públic. “Les xapes estan bé, però hi ha més coses a la vida”, diu.

Ens trobem poc abans del retorn de Camera Obscura al Primavera Sound, i ens hem fet grans: Tracyanne està embarassada de cinc mesos –fet que obligarà els de Glasgow a mantenir-se lluny dels escenaris després de l’estiu–, i el grup que lidera és prou fort com per superar els tràngols més durs, com la malaltia de la teclista del grup, Carey Lander, que va superar un càncer i que també seu amb nosaltres. “Som una família, així que la nostra prioritat va deixar de ser fer el disc per pensar en ella. La vida ens va donar un repte diferent”, diu Campbell. No només se’n van sortir, sinó que a sobre ho han fet amb un àlbum com ‘Desire lines’.


UNES DÈCADES ENDAVANT
“Sabíem més el que no volíem que el que volíem”, explica, i el que no volien era repetir-se. “Ens encanten els discos que hem fet, però ara volíem experimentar amb sons diferents”. I sense que Desire lines signifiqui un cop de volant, l’àlbum s’allunya de les influències dels 60 que tant han marcat la seva carrera i avança unes dècades, per beure també dels 70 i dels 80. Tracyanne ha reivindicat l’època en què va començar a escoltar música de petita en cançons com ‘Eighties fan’, del debut ‘Biggest bluest Hi Fi’ (2001), i ‘Lloyd, I’m ready to be heartbroken’, en que citava el Lloyd Cole de l’època amb The Commotions (‘Let’s get out of this country’, 2006).

Però potser mai fins ara això s’havia fet sentir tant en la música, com en el saxo de ‘This is love (Feels alright’) – “el saxo és sexi”, diu Campbell–, i en què deixen anar, diuen, la seva “obsessió” per Fleetwood Mac i per cançons com ‘The boys of summer’, de l’ex-Eagles Don Henley. “Mai no hem volgut fer un pastitx dels 60 –diu  Carey Lander–. Volíem abordar idees que reflectissin la música que escoltem”. “Tampoc hem intentat ser una sola cosa, hi ha massa música que ens encanta”, continua Tracyanne, que admet que volien que ‘Desire lines’ sonés “més cars”.

IMMUNES
Camera Obscura han estat immunes a la força destructiva del mercat promocional britànic, sempre més interessat en ‘the next big thing’ que en les llargues trajectòries cuinades a foc lent. “Mai no hem estat portada de l’NME, però això ha estat bo per a nosaltres –diu Lander –. Potser no se’ns veu com a glamurosos, increïbles i amb èxit, però les coses ens van bé, nosaltres en tenim prou”. “Hem estat molt afortunats pel tipus de carrera que hem fet, que ens ha permès créixer i aprendre a tocar. Fa 11 anys vam ser al Primavera i ara hi hem tornat. I això sí que em sembla increïble. Tenir aquesta oportunitat és molt rar, sobretot en els temps que corren”.

PLAYLIST
Troublemaker, Camera Obscura, Desire Lines (2013)
This Is Love (Feels Allright), Camera Obscura, Desire Lines (2013)
New Year’s Resolution, Camera Obscura, Desire Lines (2013)

(Article publicat el 5 de juny de 2013 al número 272 de Time Out Barcelona. Podeu escoltar totes les cançons a la playlist Pots sentir-me a Spotify)

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús