Twitter ferí l’estrella del pop

dimarts , 11/06/2013 | Pots sentir-me

klaus & kinski 2013.jpg Quan un grup anuncia que plega sempre dóna un disgust als seus seguidors. Però quan els motius semblen injustos, encara sap més greu. Marina Gómez Carruthers, veu dels murcians Klaus & Kinski, va anunciar la setmana passada en un concert a Madrid que ho deixava. “Cantar, sortir de gira i gravar discos és fantàstic –recull Jenesaispop.com–. Però això també té un costat que no és tan agradable. No li pots agradar a tothom, però és lleig que hi hagi gent que digui coses horrible sobre tu en llocs com Twitter, i que a sobre t’etiqueti perquè ho vegis”.

Segons el mateix portal, Marina va dir que el grup –un quintet al voltant del nucli que formen Gómez Carruthers i el cervell del projecte, el virtuós de la guitarra i productor, a més de la seva parella, Alejandro Martínez Moya– acabarà la gira del tercer àlbum, ‘Herreros y fatigas’ (2012), però no en farà cap més. Però Tanis Abellán, factòtum del segell que ha editat els tres discos de  Klaus & Kinski, el madrileny Jabalina, considera “prematur” afirmar tant que el grup es dissolgui com que Marina el deixi. “El que sí que és segur és que, de moment, s’ho prendran amb molta més calma”, conclou Abellán.

XARXES ASOCIALS
És trist que un dels grups amb més personalitat del panorama pop espanyol sorgits en els últims anys –van debutar el 2008 amb ‘Tu hoguera está ardiendo’– pleguin, perdin un membre clau o, amb sort, només entrin en hiat. Però el més trist és que això sigui per culpa de l’agressivitat d’alguns dels comentaris que reben a través de les xarxes socials. Premsa especialitzada i blogs de referència han lloat la mescla estilística dels murcians, que els permet abordar des de gèneres tradicionals espanyols a pop electrònic amb influències krautrock. Però han pesat més els exabruptes a la xarxa, dels quals Marina, la peça més feble en el directe d’un grup amb la resta dels membres formats al conservatori, se n’ha cansat.

Pot semblar poc professional: és part de l’ofici endurir la pell com la d’un llangardaix perquè les crítiques destructives et rellisquin. Però no se li pot retreure a Marina una manca de professionalitat quan Klaus & Kinski no ho són, de professionals: tot i que ho han intentat durant cinc anys en què no han parat de pencar, no s’han pogut professionalitzar i viure només de la música.

BILIS I MALA LLET
Què ho fa, però, que, com quan som darrere el volant, la xarxa tregui el pitjor de nosaltres? Que el 2.0 hagi democratitzat les tribunes d’opinió és, en essència, positiu. Però sovint aquesta democratització no ha vingut acompanyada d’un exercici de responsabilitat, i en comptes de fer-se servir per expressar opinions argumentades i fer crítiques constructives, les xarxes s’han convertit en espais per al verí i per a l’insult gratuït, per a l’expressió de l’odi.

Tothom és lliure d’odiar algú altre, fins i tot sense motiu o, si més no, sense cap motiu tret que aquesta persona fa una cosa que no t’agrada i t’emprenya que ho pugui continuar fent. Generar bilis i mala llet no és saludable, però és problema de qui les fabrica que els corroeixi per dins.   Potser per això tanta gent té necessitat de vomitar-les sobre l’objecte del seu odi, en virtut de qualitats tan poc lloables com la ràbia, l’enveja i la rancúnia, ara que el 2.0 ens ho permet amb una simple menció a Twitter.

PLAYLIST
El Rei Del Mambo Y La Reina De Saba, Klaus & Kinski, Tierra Trágalos (2010)
Contrato, Klaus & Kinski, Herreros Y Fatigas (2012)
Tú Qué Sabes, Chico Y Chica, Los Estudiosos (2012)

(Article publicat el 12 de juny de 2013 al número 273 de Time Out Barcelona. Podeu escoltar totes les cançons a la playlist Pots sentir-me a Spotify)

Etiquetes:

2 comentaris

  • pin&pon

    11/06/2013 14:02

    ¿Com és que no se li pot retreure professionalitat a un músic que firma un contracte i cobra un caixet? Oi tant que se li pot retreure. El contrari és condescendència. Jo no haig de saber si aquesta és la seva activitat professional principal o secundària. Si contractes un fontaner perquè et faci una feina a casa un dissabte, tant és que de dilluns a divendres sigui taxista o cambrer. Vull que em faci una bona feina. El mateix que si contracto un dj que també treballa de periodista musical.

  • Marta Salicrú

    11/06/2013 15:00

    No em referia a la professionalitat sobre l’escenari, que és allò pel qual el músic cobra, i que estic d’acord en què s’ha d’exigir, sinó a la professionalitat a l’hora d’entomar, ja no crítiques raonades, sinó insults i comentaris que no busquen res més que fer mal.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús