Jay Gatsby, el mirall de Jay Z

dijous, 16/05/2013 | Pots sentir-me


Si hem de fer cas als tràilers, El gran Gatsby de Baz Luhrmann serà un enorme videoclip, com ja ho va ser el seu Romeu i Julieta. La fórmula no és exactament la mateixa: a l’hora de portar a la gran pantalla el clàssic de Scott Fitzgerald el director australià no ha traslladat l’acció al present com va fer amb la seva adaptació shakespeariana. Però si la Maria Antonieta de Sofia Coppola tenia una anacrònica banda sonora de grups de la new wave dels 80, els anys 20 de Luhrmann compten amb una selecció musical actual amb gran pes del hip-hop.

L’elecció pel rap és lògica: si amb Romeo + Julieta (1996) la banda sonora tirava més aviat cap al rock alternatiu –fagocitat pel mainstream en una segona meitat dels 90 post-Nirvana–, amb temes de Radiohead, The Cardigans, Garbage, Butthole Surfers i The Wannadies, ara hi havia de predominar la música urbana. Com ha dit Luhrmann, es buscava fer un paral·lelisme entre l’Era del Jazz, en què està ambientada la novel·la, i el context musical del present, al qual el director de Moulin Rouge! (2001) es refereix com l’era del hip-hop. I per fer-ho no podia pensar en un còmplice millor que Jay Z, productor executiu tant del film com de l’àlbum que en recull la banda sonora.

‘SELF-MADE MEN’
Els paral·lelismes entre el magnat del rap i el protagonista de Scott Fitzgerald no són pocs. Els dos són self-made men, emprenedors que tot i els seus inicis humils han reunit grans fortunes. L’origen dels diners de Jay Gatsby és un misteri durant bona part de la novel·la, però de Jay Z sabem que és un dels empresaris del hip-hop amb més èxit. La revista Forbes va valorar l’any passat la seva riquesa en més de 300 milions d’euros, sorgida no només de les vendes milionàries dels seus discos sinó també de la feina al capdavant de segells discogràfics –primer Def Jam Recordings, després el seu Roc Nation–, i també de la compra-venda i la inversió en negocis de moda, cosmètica i restauració. Fins i tot es copropietari d’un equip de l’NBA, els Brooklyn Nets.

Però encara n’hi ha més. Si fem cas a les seves lletres, Jay Z no sempre ha jugat net, i si Jay Gatsby trafica amb alcohol durant la Llei Seca, el jove Shawn Carter també va vendre substàncies prohibides abans d’esdevenir el rei del mambo i fer-se amb la seva Daisy particular, Beyoncé Knowles, amb qui es va casar el 2008.

lana del rey great gatsby.jpg

HIP-HOP, DANCE I SWING
El matrimoni és present en una banda sonora que mescla hip-hop i dance de consum amb jazz, i que compta amb la participació destacada de The Bryan Ferry Orchestra, que a finals de l’any passat va revisar temes de Roxy Music en clau de swing a l’àlbum The jazz age, i que acompanya el mateix Ferry en una versió del seu Love is the drug i Emely Sandé en una del Crazy in love de Beyoncé –tot queda en família: després ella versiona el Back to black d’Amy Winehouse–, a més de ser samplejada pel mateix Jay Z al tema amb què participa al disc. Lana Del Rey, The xx i Florence + The Machine interpreten temes nous composats per a determinades escenes del film, Jack White –el segell del qual, Third Man Records, distribuirà l’edició en vinil– hi versiona U2, i Fergie i will.i.am, de The Black Eyed Peas, perpetren atrocitats que aniran molt bé per il·lustrar l’hedonisme decadent en què viuen els personatges.

(Article publicat el 15 de maig de 2013 al número 269 de Time Out Barcelona. Podeu escoltar totes les cançons a la playlist Pots sentir-me a Spotify)

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús