Caient, rient i seguint Edwyn Collins

dijous, 28/03/2013 | Pots sentir-me

Edwyn.jpg

EdwynCollins.com s’assegura, quan intento subscriure-m’hi, que sóc una persona i no una màquina i, a la manera d’Alan Turing –com ens van ensenyar Hidrogenesse– em pregunta quina és la primera cançó de Collins que vaig sentir. La resposta és fàcil: com una gran majoria, jo a l’Edwyn Collins el vaig descobrir amb A girl like you, el superèxit internacional de mitjans dels 90 que li va canviar la vida i que, com explica la seva parella i mànager des de mitjans dels 80, Grace Maxwell, encara ara els sustenta.

Jo encara trigaria molts anys a descobrir Orange Juice, i Collins no esdevindria algú important en la meva vida durant ben bé una dècada. Però mai no em vaig oblidar d’aquell escocès morrut que remenava els malucs al vídeo del seu hit, i quan el vaig anar retrobant en la banda sonora del primer ‘Austin Powers’ i en cassets gravats per amics més grans i més savis (50 shades of blue va ser la segona cançó de l’Edwyn que va entrar a la meva llista de favorites), ja me’l vaig trobar com a un vell conegut.

EN MAL MOMENT
Just quan em vaig començar a interessar de veritat per la seva trajectòria, Collins va patir l’embòlia que gairebé se l’emporta a l’altre barri i que li va provocar afàsia, la impossibilitat d’expressar-se amb la parla, una ironia especialment tràgica per a un lletrista hàbil. Seguíem amb preocupació els comunicats de la Grace sobre l’evolució de l’Edwyn al seu web; ella mateixa signaria després la crònica sobre la seva miraculosa recuperació a ‘Falling and laughing’ (2009), una vívida memòria que agafa prestat el nom del primer senzill d’Orange Juice per explicar com Collins va retornar del regne d’Hades per fer música de nou.

Diumenge, en un solvent format de trio, va avançar en directe a Barcelona Understated, el vuitè disc en solitari i el segon que compon des que pateix afàsia, que va sortir a la venda dilluns. També és el primer que edita en el seu propi segell, AED Records.

Vaig conèixer Edwyn Collins el 2008, quan el vam poder saludar després d’un emocionant concert de retorn, amb Roddy Frame d’Aztec Camera a la guitarra, al festival Summercase. L’havia pogut entrevistar per telèfon abans, com sempre en una conversa a tres bandes amb la Grace, i des d’aleshores hem repetit l’experiència sempre que ha tornat.

D’aquell primer cop recordo amb emoció com, per assegurar-me que la seva competència cantant era molt superior a la que tenia com a parlant, em va cantar a través de l’auricular, només per a mi, i amb aquella veu meravellosa de baríton. Em van començar a regalimar llàgrimes galtes avall.

FAN NÚMERO 2
Gràcies a la bona memòria de la Grace i a aquella trobada, m’he convertit als ulls de la parella en una cosa així com la fan número 2 d’Edwyn Collins a Barcelona, potser fins i tot a Espanya –la posició d’honor és per al periodista musical Ignacio Julià, que n’és fan des dels temps d’Orange Juice i amb qui vaig coincidir diumenge al camerino–.

Gràcies a això m’he pogut assabentar que Roddy Frame està treballant en un nou disc que editarà amb AED, i que la parella planeja traslladar el seu estudi de Londres, on viu des dels 80, a les Highlands de la seva Escòcia natal. Potser un dia hi acabo traient el nas: la Grace hi insisteix, i no sembla una persona a qui es pugui contradir.
Summercase 08: la prova de la primera trobada amb l’Edwyn.

PLAYLIST
A Girl Like You, Edwyn Collins, Gorgeus George (1994)
50 Shades Of Blue, Edwyn Collins, Hope And Despair (1989)
31 Years, Edwyn Collins, Understated (2013)

(Article publicat el 27 de març de 2013 al número 262 de Time Out Barcelona. Podeu escoltar totes les cançons a la playlist Pots sentir-me a Spotify)

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús