Bonnie and Clyde: Here we go again, que diria Christopher Owens

dijous, 21/03/2013 | Les estranyes aventures de Salicrunette, Videos

D’acord, la ‘carrera’ com a discjòqueis de Bonnie & Clyde, el duo de DJ del qual formo part, ha estat, en els últims temps, si més no erràtica.

Per què? La veritat és que ens en vam cansar. No de posar música que ens agrada, d’això és impossible cansar-se. Però sí d’intentar fer-ho de manera semiprofessional, sí de patir perquè no es buidi la pista, sí de fer-ho amb regularitat –vam punxar cada mes a Razzmatazz i al BeCool durant una bona temporada; anys, vaja– i sobretot ens vam afartar que les cançons que tant ens agradaven no agradessin al públic per al qual punxàvem, que fent una sessió amb temes d’Orange Juice, Dusty Springfield i Jacques Dutronc ens demanessin “patxanga” o Mägo de Oz (casos extrems).

Així que, sense decidir penjar els plats, vam deixar Bonnie & Clyde morir de mica en mica, o gairebé. Total, havíem arribat més lluny del que ens havíem pogut arribar a imaginar: havíem punxat al festival Indietracks i al club How Does It Feel To Be Loved de Londres, referents de l’escena indie-pop mundial, havíem punxat a tots els clubs de pop de Barcelona i havíem tingut una residència mensual al Pop Bar del Razz durant anys i panys, i havíem punxat al FIB, cosa que ens havia permès estar acreditats com a artistes i veure els concerts d’Amy Winehouse i The B-52′s des del backstage. Quasi res.

Però Bonnie & Clyde encara belluguen, una mica. Prou com per punxar sempre que ens conviden a un lloc on ens fa prou il·lusió fer-ho, com al club Pacific Street del nostre amic Miguel de Madrid, al How Does It Feel, on hi vam tornar per tercer cop al gener, o a l’Old Wave/New Wave, el club de Miqui Puig, un dels nostres DJ favorits, que aquest any s’ha instal·lat a La [2] de l’Apolo. Ens hi estrenem divendres.

El Miqui ens ha dedicat una paraules molt boniques al blog del club: descriu Bonnie & Clyde com “alguien que cuando va a los clubs baila, que cuando esta en un concierto jalean y sonríen al artista”. Ell ho sap de primera mà, perquè l’hem somrigut i l’hem animat quan l’hem anat a veure cantar, i perquè se’ns ha fet de dia molts vegades ballant mentre ell punxava, recentment a La [2], però abans al Pop Bar o al Faraday. Ah, i també destaca que som fans dels Dexys.

Així que ens fa molta il·lusió tornar a la cabina de La [2] per tercer cop, el primer de teloners de The Wedding Present, el segon després de Cats on Fire. I encara més en tan bona companyia. Enllustreu les sabates de ballar i, seguint les recomanacions del Miqui, poseu talc a les soles. Abans que els cubates comencin a caure i a embrutar el terra, us ajudaran a ballar millor.

25 SPRING FAVOURITES
Bird of Space – Bonnie Dobson
Soy Feliz – Donna Hightower
Sunlight Bathed The Golden Glow – Felt
Heaven – Girls at our Best
My Girl – Willy Moon
El artista – Hidrogenesse
Electricity – O.M.D.
Losing You – Solange
I Won’t Survive – The Just Joans
Million Tears – The Pastels
Al final de les mans – Renaldo & Clara
Mission Bells – The Aislers Set
I Can Hear Music – The Beach Boys
They Don’t Know – Kristy MacColl
Me conformo – Los Mitos
Cerca de ti – Las Chic
Let’s Make This Precious – Dexy’s Midnight Runners
Beat the Clock – Sparks
Spring Rain – The Go-Betweens
El hombre salvaje – Las Chinas
Lost in Light Rotation – Tullycraft
Cool – Gwen Stefani
Love Song – Vanessa Paradis
Make Your Own Kind of Music – Mama Cass
Always the Sun – The Stranglers

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús