Qui té por de la cultura?

dilluns, 17/09/2012 | Pots sentir-me

Ja el tenim aquí. Ja tenim aplicat l’IVA del 21% sobre els espectacles culturals, o com diria el Ministeri d’Hisenda, sobre l’‘entreteniment’. Només algú que senti un menyspreu total per la cultura pot fer unes declaracions tan incoherents. Una obra de teatre és cultura si se’n llegeix el text en un llibre (i per tant, se li aplica l’IVA superreduït del 4%), però és entreteniment en el moment en què es representa sobre l’escenari. I una novel·la és cultura, però en el moment en què s’adapta al cinema es converteix en entreteniment.

Seguint amb les incoherències, ja no en les paraules sinó en els fets, una novel·la gaudeix d’un IVA superreduït en suport paper però es veu gravada pel tipus general del 21% si es llegeix en suport electrònic, com si no fos el mateix producte. I una reforma de l’IVA dels espectacles culturals pretén augmentar la recaptació de l’Estat, però generarà l’efecte contrari perquè es carregarà la indústria, tal com adverteixen els professionals de l’‘entreteniment’.

CAUSES I ACCIONS
La setmana passada vaig assistir a una assemblea que convocava el sector cultural català. La trobada, que va reunir particulars, empresaris i representants de diferents associacions del sector, arribava tard, amb el 21% de l’IVA augmentant ja els preus de concerts, teatres i cinemes. I també començava malament, amb poca entesa entre sectors que ja havien unit forces per lluitar contra altres causes, com la guerra a l’Iraq.

Calia parlar d’accions, però primer es va parlar de causes. Bona part del sector dels espectacles està convençut que l’atac en forma de brutal pujada de l’IVA és una represàlia, una revenja pel posicionament de la cultura en contra d’aquella guerra i del partit que hi havia al govern, el mateix que governa ara. I per tant, l’augment suïcida de l’IVA dels espectacles culturals busca carregar-se el sector. La hipòtesi encaixa. Alguna explicació ha de tenir tirar endavant una política que, si el que busca és augmentar la recaptació, està condemnada al fracàs, tal com demostren els precedents d’Holanda i Portugal, que van fer el mateix i van haver de rectificar. Però la pega de les teories de conspiració és que obliguen a atorgar una intel·ligència maquiavèl·lica als qui se suposa al darrere. Una intel·ligència que és dubtós que pugui tenir algú que menysprea tant la cultura, que no entén que allò que anomenen ‘entreteniment’ és la manera com molts adults continuen creixent, quan acaben els estudis. O ho entenen massa. Qui té por de la cultura? ¿Els que volen governar un país d’estúpids que no qüestionin les males decisions que ens han arruïnat?

I ARA QUÈ FEM?
Però l’augment de l’IVA ja el tenim aquí, i de poc serveix ja especular sobre el seu caràcter ideològic i exterminador. Després de la manca de resultats obtinguts amb cartes obertes al ministre d’educació, cultura i esports, toca actuar. A l’assemblea del sector català, una plataforma en defensa de la cultura que agrupa les diferents associacions del sector, es va parlar d’accions de visualització, de vaga general, d’apel·lar al parlament europeu per la vulneració de la lliure competència del sector respecte als veïns europeus, i també es va mencionar tímidament la insubmissió fiscal. Parlant de desobediència, el president d’Extremadura, el popular José Antonio Monago, ha anunciat que aplicarà un IVA cultural del 13% en lloc del 21%. Algú n’hauria de prendre nota.

(Article publicat el 12 de setembre de 2012 al número 234 de Time Out Barcelona. Podeu escoltar totes les cançons a la playlist Pots sentir-me a Spotify)

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús