The Beach Boys: però no havíem quedat que el surf s’havia acabat?

dimarts , 24/07/2012 | Concerts

Beach Boys Poble Espanyol 2012.JPGEns ho vam passar bé, ahir amb els Beach Boys, va ser divertit. Els descomptes en els preus de les entrades (de 50 a 30 euros) van acabar d’animar la venda, i el Poble Espanyol es veia força ple. Les harmonies vocals dels 5 membres veterans (els 3 vius de la formació canònica, Brian Wilson, Mike Love i Al Jardine, més els 2 membres ocasionals, Bruce Johnston i Mike Love) van sonar màgiques, i la banda que els acompanyava (comptant-los a ells, 15 músics en total sobre l’escenari), va obrar el miracle de ressuscitar el cançoner de la banda californiana.

El repertori, però, va contradir ‘Surf’s up’ (1971), el 17è àlbum del grup i el 6è després de la desfeta del disc maleït ‘Smile’. La gira de retorn dels membres vius de The Beach Boys a propòsit del 50 aniversari de la formació del grup va demostrar que el surf no s’ha acabat, de cap manera.

En les dues hores de concert la veterana formació va donar la talla com a intèrprets i com a ‘showmans’, tret de Brian Wilson, que es va mostrar trist i absent durant bona part del concert. Però va optar per un repertori festiu que va abundar en la primera etapa del grup a principis de la dècada dels 60, abans que Brian Wilson fes història amb el revulsiu ‘Pet Sounds’ (1966). El cost va ser deixar de banda massa cançons de l’etapa de maduresa del grup, la que ahir va quedar menys representada: la seva etapa més col·laborativa, quan els desapareguts Carl i Dennis Wilson van adquirir protagonisme com a compositors.

‘Pet Sounds’ va ser present al repertori (‘Wouldn’t it be nice’, ‘God only knows’, ‘Sloop John B’), i fins i tot l”Smiley Smile’ (‘Heroes and Villains’, ‘Good vibrations’). Però es van deixar de banda temes que el grup sí que ha tocat en altres ciutats, com ‘This whole world’, ‘Add some music to your day’, ‘Forever’, ‘I just wasn’t made for this times’ i fins i tot la instrumental ‘Pet Sounds’. De les cançons surferes, d’altra banda, no ens en van estalviar ni una: van caure els ‘hits’ inevitables (‘Surfin’ safari’, ‘Surfin’ USA’, ‘Barbara Ann’) però també temes més prescindibles (‘Ballad of Ole’ Betsy’, la versió de ‘Why do fools fall in love’, ‘Hawaii’).

És cert que el concert de retorn de The Beach Boys al Poble Espanyol va ser molt millor que el de Brian Wilson en solitari al mateix espai (tot i que no millor que el que va fer Wilson a Benicàssim, en què Brian va estar molt més despert i content que en els dos concerts a Barcelona). Però pel que fa al repertori, per als fans de l’etapa de maduresa del grup (que no la de més èxit), la selecció de Brian Wilson i la seva banda és molt més satisfactòria. El millor de la gira del 50 aniversari de The Beach Boys és la possibilitat de veure Al Jardine, que conserva la veu intacta.

Etiquetes:

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús