Més de 98.000 ànimes ballant i suant al Sónar

dilluns, 18/06/2012 | Concerts, Festivals, Pots sentir-me

El Festival de Música Avançada i New Media Art ha abaixat la persiana de la 19a edició amb el major èxit de convocatòria de les seves gairebé dues dècades d’història. La venda anticipada d’entrades ja feia predir als organitzadors del Sónar que l’edició d’aquest any superaria les 80.000 persones. Però el festival en va reunir més de 98.000, exhaurint entrades en les jornades diürnes de divendres i dissabte, cosa prou habitual, i en la nocturna de dissabte, cosa del tot excepcional.

sonar de nit ©oscargarcia1.jpg Sónar de nit © Óscar García

El Sónar és un festival de contrastos. Un festival capaç de reunir a la programació propostes experimentals, d’avantguarda, exquisideses i hedonista música de ball amb més o menys coartada artística. El Sónar, capaç de despertar aquest any la curiositat del president Pujol i de l’alcalde Trias, requereix ment oberta i ganes de festa. Però també paciència. Les aglomeracions al Sónar de dia, en l’icònic, original però incòmode espai del CCCB, la plaça dels Àngels i la plaça Joan Coromines, impedeixen treure tot el partit possible a la programació, perquè veure els artistes als escenaris coberts implica arribar-hi abans que s’ompli l’aforament, i perdre’s la meitat dels artistes per assegurar el tret a l’hora de veure’n uns altres.

mouse on mars©juan sala.jpg

Mouse on Mars © Juan Sala

SÓNAR DE DIA
Va valdre la pena endinsar-se al Hall del CCCB, on les parets ploraven per la condensació del vapor d’aigua, per deixar-se portar per Mouse on Mars en un viatge amb percussió en directe que arrencava en l’experimentació abstracta i que desembocava en la música de ball, sense adonar-te de com hi havies arribat, suant en un disco inferno. En el mateix escenari, la sensació barcelonina John Talabot, amb un directe nou de trinca, fragmentat i sense transicions entre tema i tema, n’hauria de prendre nota.

16-hall-cornelius-p-salyu-x-salyu-by-juan-sala-01.jpg Salyu © Juan Sala

Apadrinada pel referent del Shibuya-kei Cornelius, la nipona Salyu va desplegar, en companyia de tres cantants més, el seu pop d’avantguarda, inspirat tant en les harmonies vocals del Sunshine Pop californià dels 60, com en el treball vocal minimalista de Steve Reich. I va signar un dels moments més exquisits del festival.

La coŀlaboració de Diamond Version –la quota del segell Raster_Noton al festival a càrrec dels seus fundadors, Alva Noto i Byetone– amb el també japonès Atsuhiro Ito, que fa servir un tub de fluorescent modificat com a instrument musical lluminós i sonor, va ser un altre dels grans moments de dissabte a la tarda. Hi ha propostes del Sónar que estimulen el cervell de manera natural. D’altres es beneficien de l’estimulació artificial.

16-hall-diamond-versionatsuhiro-ito-by-juan-sala-01.jpg
Diamond Version + Atsuhiro Ito © Juan Sala

SÓNAR DE NIT
De nit, New Order van oferir, dijous i dissabte, potser els millors concerts a Barcelona de la seva història recent, amb un repertori a base de singles imbatibles. Lana Del Rey va fer un dels concerts més estranys vistos al Sónar, més que la música generada per ones cerebrals de Masaki Batoh: un concert de pop de cambra, amb quartet de corda, piano de cua i guitarra, sense bases ni percussió. Un directe en què es va reivindicar com a artista sense artificis i cantant competent, però que va ser del tot inadequat per al festival. The Roots van demostrar per què no els calen samples versionant en viu ‘Jungle boogie’ de Kool & the Gang. Metronomy van resultar tan convincents amb la vessant melòdica de ‘The English Riviera’ (2011) com amb la més ballable, i Hot Chip, amb un xou sense treva, es van coronar com els reis de la nit en què els ulls de deadmau5 van brillar vermells.

(Article publicat el 20 de juny de 2012 al número 225 de Time Out Barcelona. Podeu escoltar totes les cançons a la playlist Pots sentir-me a Spotify)

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús