El recital per a Alan Turing d’Hidrogenesse

dimarts , 8/05/2012 | Discos, Pots sentir-me, Son of a genius

Hidrogenesse©Alicia Aguilera.jpg Estic del tot fascinada per Un digito binario dudoso, el nou disc dels barcelonins Hidrogenesse (que surt en format digital avui i en format CD una setmana després). El duo format per Genís Segarra (meitat d’Astrud) i Carlos Ballesteros ja eren un dels meus grups favorits, però amb el seu cinquè àlbum –el primer amb material inèdit des d’Animalitos (2007)– se superen: ells admeten que l’àlbum inclou algunes de les seves millors cançons. I tenen raó.

La fascinació, però, és compartida entre els temes de l’àlbum i la figura que les ha inspirades, Alan Turing. Aquest any se celebra el centenari del naixement del matemàtic britànic, i el disc d’Hidrogenesse i el directe amb què el presentaran és un Recital per a Alan Turing. Però qui va ser aquest home, que creia que les màquines pensen?

EL PARE DE LA INFORMÀTICA
La revista nord-americana Time va comptar Alan Turing (1912-1954) entre les 100 persones més importants del segle XX. Al matemàtic anglès se’l considera el pare de la informàtica moderna, i la seva obra va ser decisiva per al desenvolupament de la intel·ligència artificial. Porten el seu nom la màquina que va precedir els ordinadors actuals i la prova que permet diferenciar les màquines dels humans: un test al qual ens sotmetem cada vegada que demostrem que som humans i no un ordinador teclejant els caràcters d’un Captcha, acrònim de Completely Automated Public Turing test to tell Computers and Humans Apart (prova de Turing pública i del tot automatitzada per diferenciar ordinadors i humans).

Turing també va tenir un paper important en la victòria del bàndol aliat en la II Guerra Mundial. La seva feina va permetre desxifrar els missatges interceptats a l’enemic, que els nazis encriptaven amb la màquina Enigma. Els alemanys creien que aquest sistema era infaŀlible, però Turing va construir una computadora electromecànica a les instaŀlacions militars de Bletchley Park que permetia desxifrar els missatges codificats amb Enigma.

PARADOXA
La contribució amb els serveis secrets li va valdre la medalla de l’Ordre de l’Imperi Britànic, però la naturalesa classificada de la seva tasca el va obligar a mantenir la condecoració en secret. Paradoxalment, mentre aquests mèrits públics eren mantinguts en secret, detalls de la vida privada de Turing es van fer públics quan se’l va condemnar per indecència greu i perversió sexual en admetre la seva homosexualitat, un delicte en el Regne Unit dels anys 50.

Com a alternativa a la presó se’l va sotmetre a castració química: va rebre injeccions d’estrògens per eliminar la libido. Dos anys després, el 1954, Turing es va suïcidar mossegant una poma enverinada amb cianur. Segons Hidrogenesse –ho expliquen al site dedicat a l’àlbum–, a Turing li encantava la Blancaneu de Disney.

ELECTRÒNIC I EMOCIONANT
Hidrogenesse han resumit de manera brillant les seves idees i la seva fascinant i tràgica vida –amb la recent disculpa del primer ministre Gordon Brown inclosa– en vuit cançons que a penes fan concessions als instruments no electrònics (un piano, les botzines de Roc Jiménez de Cisneros), cosa del tot coherent en un disc inspirat per un home que creia que les màquines pensen. Com ell, diuen, Carlos i Genís han intentat tractar les màquines amb humanitat. Llàstima que Turing no rebés el mateix tracte dels humans.

Foto: Alicia Aguilera

(Article publicat el 3 de maig de 2012 al número 218 de Time Out Barcelona. Podeu escoltar totes les cançons a la playlist Pots sentir-me a Spotify)

Etiquetes:

2 comentaris

  • Josep Maria Sarri

    08/05/2012 10:33

    Tinc ganes i curiositat per escoltar-lo! El dia 7 de juny no me’ls perdre amb la Javiera Mena.

  • Marta Salicrú

    08/05/2012 14:47

    Ja el pots escoltar a Spotify!

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús