Indietracks 2011: tot l’indie-pop del món sota el sol

dijous, 4/08/2011 | Concerts, Festivals


© www.underexposed.org.uk

Ja s’ha tancat una nova edició de l’Indietracks, el festival que és una cosa així com el cel a la terra per als amants de l’indie-pop, on les cançons de The Field Mice, Cats on Fire i Allo Darlin’ són omplepistes infal·libles, com èxits mainstream.

La cinquena edició de l’Indietracks ha estat marcada pel bon temps –mentre Barcelona s’inundava, als plujosos East Midlands, l’est del centre d’Anglaterra, hi brillava un sol que espategava– i pels problemes tècnics en la segona jornada, que va obligar a traslladar els concerts dels caps de cartell, Edwyn Collins i The Hidden Cameras, de l’escenari principal a l’aire lliure a l’escenari interior. Tot i el canvi, tothom es va poder encabir dins del recinte, segurament perquè els caps de cartell d’aquest any, que completaven Herman Dune, Suburban Kids With Biblical Names, Jeffrey Lewis, Crystal Stils i Frances Mckee, no van aconseguir el quòrum que en anys anteriors sí havien aconseguit The Pains Of Being Pure At Heart o Teenage Fanclub.


© www.underexposed.org.uk

El festival va arrencar divendres, com és habitual amb un cartell amb només tres grups, els londinencs Pocketbooks –amb diversos dels organitzadors dels festival entre els seus membres–, Jonny, el nou projecte conjunt entre Norman Blake (Teenage Fanclub) i Euros Childs (Gorky’s Zygotic Mincy) i els suecs amb noms bíblics. Jonny van convèncer amb el seu country-pop, sobretot en els temes més inspirats del seu debut, Candyfloss, Wich is wich i Cave dance. Pel que fa a Suburban Kids With Biblical Names, el duo suec, en formació de quintet, van signar un dels millors concerts del festival a base de les millors cançons del seu repertori –que a l’Indietracks són grans èxits–, però també van aprofitar per a avançar cançons del que serà el seu llargament esperat nou àlbum.


© www.underexposed.org.uk

A la segona jornada, ja amb concerts des de les 14 h, el duo Amor de Días, la parella també sentimental– que formen Alasdair MacLean (The Clientele) i Lupe Núñez-Fernández (Pipas), van defensar el seu magnífic debut junts a l’escenari de l’església amb una guitarra cdascun i les seves boniques veus, més algun element gravat en un parell de temes. Una posada en escena senzilla però suficient per traslladar al directe les cançons del duo, en què Alasdair va fer gala del seu virtuosisme a la guitarra.


© www.underexposed.org.uk

Mentrestant, el col·lapse sonor de l’escenari principal va obligar a traslladar a l’escenari interior els concerts d’Edwyn Collins i The Hidden Cameras, i a endarrerir el d’aquests últims, que van signar un repertori de grans èxits a l’hora de les sessions de DJ. I va ser una llastima. Com deia Miguel Gil, promotor independent de concerts a Madrid i responsable de l’exquisit club Pacific Street, de concerts interessants ni a Barcelona ni a Madrid en falten. Ara, les sessions de DJ com les que es poden ballar a l’Indietracks, són gairebé inexistents a casa nostra.

Pel que fa a Edwyn Collins, l’ex Orange Juice va signar un xou que combinava amb habilitat temes del seu últim disc, composat i enregistrat desprès que el músic escocès sobrevisqués dues embòlies, amb hits de la seva carrera en solitari i amb el seminal grup escocès, com ja va fer al Primavera Club. En tant que Collins és així com el pare de l’indie-pop, la seva presència al festival tenia alguna cosa d’inevitable i màgica, i el xou va estar a l’alçada.

La tercera i última jornada del festival va començar ben d’hora amb una sessió de ioga a càrrec de Frances Mckee, dels escocesos The Vaselines, que al vespre tancaria l’escenari de l’església defensant, en format de duo, les fosques cançons del seu projecte en solitari. Però a les 11 del matí i davant de dues desenes de persones, Mckee, professora de ioga titulada, va oferir a l’aure lliure i sota un sol brillant, una sessió d’introducció a aquesta disciplina. Va ser un dels millors moments de l’Indietracks 2011.

Van tancar l’Indietracks 2011 –una edició amb poques sorpreses agradables pel que fa als grups petits– els francesos Herman Dune, que van defensar cançons dels seus últims tres àlbums en format de trio. I així com ells havien fet d’estrelles convidades al xou del cantautor weird folk nord-americà Jeffrey Lewis una estona abans –era el cap de cartell de l’escenari cobert–, Lewis i el seu germà els van acompanyar en una versió de Dirty boots de Sonic Youth. El concert dels francesos, amb bons moments com Tell me something I don’t know, el primer senzill del seu últim disc, Strange moosic, o I wish that I could see you soon (ara un èxit mainstream a Espanya gràcies a un anunci d’Estrella Damm), però també d’altres més pesats de rock progressiu, no va ser el tancament més brillant possible de l’Indietracks 2011.

Però aquest mèrit va anar a càrrec de la sessió de DJ del club de Glasgow Half My Heart Beats, que van fer els honors abans que el miler de popsters reunits al Midland Railway Centre, on se celebra el festival, abandonessin per últim cop el recinte, com sempre, en tren.


© www.underexposed.org.uk

1 comentari

  • Indietracks, la Meca de l’indie-pop – I can hear music – Time Out Barcelona

    05/07/2012 11:59

    [...] any, a la tornada, però podeu fer un cop d’ull a la meva crònica de les edicions de 2010 i 2011. Etiquetes: Allo Darlin', Darren Hayman, Girls Names, Gold Bears, Indietracks, Sea Lions, [...]

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús