Una tarda al Zoo: entrevista amb Enric Montefusco

divendres, 1/04/2011 | Concerts, Escena BCN

Grupo Standstill ensayo Fundaçio Miro Exposicion Genius Loci Barcelona 30 03 11

Avui, dia del concert d’Standstill al Palau de la Música amb la Bonaparte Ensemble, publiquem al diari Ara la crònica de la meva visita a l’assaig d’Standstill a la seva instal·lació Zoo dins de l’exposició Genius loci de la Fundació Miró.

Com que a l’article per a l’edició en paper no vaig tenir a penes espai per incloure-hi declaracions de l’Enric Montefusco, amb qui vaig parlar després de l’assaig dins del Zoo mateix, la publico íntegra aquí.

Fotos: Scott Chasserot

Grupo Standstill ensayo Fundaçio Miro Exposicion Genius Loci Barcelona 30 03 11

Després de més de vint dies al Zoo com valores l’experiència? Us en penediu?
Al final tot això acaba sent el reflex de tot el que fem. Hem tingut molts dies de despatx, d’estar davant de l’ordinador, dies de becaines i d’estar llegint llibres, dies amb molta gent, en què l’energia de la gent et fa difícil concentrar-te, i ara últimament hem començat a assajar i hem convertit l’espai en una altra cosa.
Afortunadament som uns quants i anem fent torns, no hi som tots tota l’estona. I en realitat tampoc suposa més feina d’allò que normalment faríem. Ho portem bé. És un espai molt agradable de ser-hi i de treballar-hi. Si aquestes alçades ja ens n’haguéssim penedit…!

Com ha canviat l’experiència aquests dies, ara que esteu assajant?
Per a la gent és atractiu, veure’ns tocar. Ahir érem 13. Tot i que, encara que jo no he estat fora, mentre toquem, suposo que les condicions acústiques no són les òptimes.
Però part de l’aposta era també mostrar el costat més avorrit. Quan toca mostrar la part més artística i agradable, molt bé, i quan no, doncs també. M’agrada no amagar-ho.

Este demanant a la gent que us porti menjar, roba i compliments. Com està funcionant?

És un gest, tant el fet de demanar-ho com que t’ho portin. És una cosa simpàtica, no va més enllà. La gent en un full posa el primer que li ve al cap, et conegui o no, i la gràcia també és aquesta, veure la diversitat de coses que pot inspirar una gàbia amb un música avorrit a dins.  Afortunadament també hi ha missatges molt macos. Nosaltres, d’alguna manera, aquí treballem i generem una sèrie de coses i en rebem unes altres, que es pot sintetitzar en allò més elemental, el menjar i la roba, i amb la satisfacció que et diguin coses maques, que et diguin que els has ajudat, que ho fas molt bé, en el fons sintetitza el que donem i el que rebem.

Grupo Standstill ensayo Fundaçio Miro Exposicion Genius Loci Barcelona 30 03 11

Esteu preparant el concert al Palau amb la Bonaparte Ensemble, una formació de 13 músics que inclou cordes, vents i percussió. Per què?
Amb l’Adelante Bonaparte ens va sortir un disc en què volíem comptar amb tot tipus d’instruments i arranjaments i no acotar el disc a una sola estètica sinó obrir el ventall tot el que ens vingués de gust, sense pensar que som una banda de rock, teníem moltes ganes de traduir això amb un directe.
Amb l’espectacle escènic Rooom traduïm d’una manera de la que estem molt contents l’esperit del disc, que crec que el defensa molt bé, però potser no tant l’estètica musical, i era una cosa que teníem ganes d’oferir en un directe. El concert al Palau és un regal que ens hem fet i que ens ha fet la ciutat. És un dia per gaudir-lo i per oferir una cosa diferent al públic.

Teniu previst fer més concerts amb aquest format?
Ens agradaria portar-lo a Madrid, que és la ciutat més òbvia, però som tretze, i es fa feixuc. S’ha d’estudiar, encara no hi ha res.

El triple EP Adelante Bonaparte té diferents arranjaments en funció del disc. Com és cada un?
Quan vam plantejar el disc vam entendre que el primer EP, en tant que una mena de recull de records de la infància havia de tenir un to melancòlic, amb sons antics, gravacions, sintetitzadors, que tot remetés al passat. Hi ha bastants teclats i programacions.
El segon EP és el més cru, el més nu, i a l’hora en el que som més la banda, s’assembla potser una mica més al Vivalaguerra, tot i que més cru, d’acord amb l’esperit juvenil, adolescent i amb més conflicte. Més semblant al Vivalaguerra.
I el tercer EP és on es concentren més arranjaments, tant de corda com de percussions, totes les cançons són més tranquil·les i més orquestrades. Crec que és el que guanyarà més en aquest format.

Com vau crear els arranjaments orquestrals del disc?
Els vents i les cordes les vam gestionar a través del Quartet Brossa, amb l’Aleix,  vam fer els arranjaments entre els dos, vam trobar un lloc comú on ell aportava molt però alhora ho portàvem al nostre llenguatge. És molt perillós, quan un grup incorpora un quartet de corda, perquè és molt fàcil fer coses molt xarones, si no vas amb compte. I amb les percussions, el mateix però amb el Pau: li passava una guitarra arpegiada i ell l’enriquia amb la percussió.

Grupo Standstill ensayo Fundaçio Miro Exposicion Genius Loci Barcelona 30 03 11

Com serà el repertori del concert al Palau?
Mesclarem temes d’aquest disc amb temes de discos anteriors. Farem temes de Vivalaguerra, algun  de l’Standstill, i fins i tot algun anterior, aprofitant que anem al Palau, que hem arribat fins allà, recordar-nos de cançons de fa més temps. No ho acostumem a fer, però aquest cop, per alguna raó, ens venia de gust

És a dir, que caurà alguna cançó en anglès?
Sí. No gaires, però alguna caurà.
Em sento molt més còmode cantant en castellà i per això ho faig, però si es tracta de fer un concert especial no deixa de ser un gest, fer una cançó així. Estaré molt content de fer-ho i crec que el públic ho valorarà. I també veure d’on venim, tot i que tampoc farem molt de soroll amb aquests temes que repesquem, però sí que és una manera de dir d’on venim i de reconèixer que n’estem orgullosos.

Amb les lletres d’Adelante Bonaparte són molt personals. Com és que vas decidir-te a donar aquest pas?
Suposo que amb el temps un se n’adona de quina és la seva funció i de quin és el sentit de fer discos i de sortir en un escenari. Va coincidir en una etapa en què reflexionava sobre temes molt íntims, més íntims que en altres moments, i alhora en què tenia menys necessitat que les lletres fossin ocurrents o enginyoses. Necessitava comunicar més que impressionar o sorprendre. I tot plegat ha fet que el disc sigui molt senzill, pel que fa a les lletres, i molt obert. El nostre i el meu paper és explicar què ens preocupa i esperar que a la gent li passin coses semblants.

Teniu ja al cap nous projectes?
Som treballadors però som lents. Cada disc i cada projecte té molt de pes, hi ha molta cosa ficada a dins. I mai ens posem pressió ni timings. Quan es va generant i va madurant una etapa de la teva vida, tot això s’acaba convertint en un disc. En aquest sentit, ara estan començant a passar coses a les nostres vides, però encara falta una miqueta. Tot just s’està començant a gestar.
Ara tenim força feina de gestió pura i dura del segell, i tenim bastants concerts, bastants Roooms, que donen molta feina de producció.
Tenim en projecte fer un DVD de tot el material dels espectacles escènics que hem fet.
Tenim un documental sobre l’1,2,3, el Rooom el tenim filmat i s’ha de muntar, i el Desencuentros, que va ser el primer, també el tenim filmat. Ens agradaria deixar constància, deixar un document amb tot aquest material.

Teniu previst documentar Zoo?

Com que tenim molt de temps i ara teníem molta feina –coincidint amb l’entrada al Zoo–, no ens ho hem plantejat, però sí que ho farem. Ara aquests dies, assajant, la gent ha portat càmeres i filma, així que està molt enregistrat, tot això.
Però no crec que ho incloguem en el treball escènic, per a mi això és una altra cosa.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús