Keren Ann sí que és cool

dimecres, 16/03/2011 | Concerts

Foto: Hara Amorós

“Sou molt cool!”, es va fer un tip de dir al públic que dimarts omplia sense estretors la sala Bikini una Keren Ann afortunadament molt més expressiva com a intèrpret que com a oradora. A més, venint d’ella, el compliment no podia ser sincer: és difícil ser cool en comparació amb Keren Ann, un dels noms clau de la que es va anomenar la nova cançó francesa, i potser la seva representant més chic. Amb el pentinat que lluu a la portada del disc que venia a presentar a Barcelona, el recomanable 101 (2011) –el sisè que publica amb el seu projecte personal–, un look a mig camí entre Mary Quant i Mireille Mathieu que completava amb skinny jeans, botins amb taló cubà i una samarreta de tirants que permetia veure l’ancora que porta tatuada a la cara interna del braç, Keren Ann va signar un repertori molt centrat en aquest últim treball amb una solvent formació de quintet, acompanyada d’una altra guitarra elèctrica (ella alternava aquesta amb una d’espanyola), de baix, teclats i bateria.

Potser precisament perquè la idea era presentar el nou disc, que va sonar gairebé sencer (el tema del qual pren el títol va sonar enllaunat al principi del xou), les cançons de 101 van ser les que millor van funcionar a Bikini. El concert va arrencar amb força ganxo amb Sugar mama, del nou disc, en una versió més rock que a l’àlbum, i el to roquer es va mantenir amb It ain’t no crime, del seu anterior treball homònim de 2007. Keren Ann va canviar de guitarra per interpretar un parell de temes de caire més folk –l’estil amb què se l’associava a l’inici de la seva carrera i que és força absent als seus últims treballs–, com Chelsea burns, inclosa a Nolita (2004), el seu disc novaiorquès. Però sempre que Keren canviava de guitarra, el xou dequeia una mica.

Tot i la presència de francesos entre el públic –cosa força habitual en els concerts d’intèrprets gals o populars en el país veí–, Keren Ann no va dirigir ni una sola paraula a l’audiència en la llengua en què va publicar els seus primers dos treballs (el primer coescrit amb Benjamin Biolay) i que va començar a alternar amb l’anglès a partir de Not going anywhere (2004), per deixar-lo ja del tot de banda amb el seu anterior treball. De fet, Keren Ann no va remuntar-se més enllà del seu disc bilingüe, del qual en va recuperar la cançó que li dóna títol i Sailor and widow. I l’única cançó en francès del xou va ser una versió de Je fume pour oblier que tu bois, d’Alain Bashung.

El moment àlgid de la nit va ser My name is trouble, el tema més dance de tot el seu repertori –que va avançar el nou disc a finals de l’any passat– i amb el qual Keren Ann, sense guitarra, es va marcar uns balls robòtics demostrant la seva potencialitat com a diva. I tan àlgid va ser el moment que a l’últim bis de la vetllada, i per petició popular d’un exaltat grup de les primeres fileres, la va repetir, creant-se un segon clímax una mica forçat.

Etiquetes:

10 comentaris

  • pepin

    17/03/2011 0:55

    a aquesta pajara no la coneixen ni a casa seva

  • pepin

    17/03/2011 0:55

    a aquesta pajara no la coneixen ni a casa seva

  • I can hear music

    17/03/2011 11:24

    Bé, és una artista que a ‘casa seva’, França, ven una mitjana de 90.000-100.000 exemplars dels seus discos. I tot i que dimarts Bikini no estava ple, l’entrada del concert, prou correcta, demostra que a casa nostra també hi ha força gent que la coneix i que la va a veure. Que pensis que perquè no la coneixes tu no l’ha de conèixer ningú és una mica agosarat, la veritat, per dir-ho d’alguna manera.

  • I can hear music

    17/03/2011 11:24

    Bé, és una artista que a ‘casa seva’, França, ven una mitjana de 90.000-100.000 exemplars dels seus discos. I tot i que dimarts Bikini no estava ple, l’entrada del concert, prou correcta, demostra que a casa nostra també hi ha força gent que la coneix i que la va a veure. Que pensis que perquè no la coneixes tu no l’ha de conèixer ningú és una mica agosarat, la veritat, per dir-ho d’alguna manera.

  • omar

    17/03/2011 13:43

    Si no la coneixes i tens una mica d’inquietut, el que podries fer es intentar escoltar la seva musica, veure si t’agrada o no, i despres opinar. Crec que per aixo estan els portals i blocs musicals.

    Resultara que ara nomes es poden posar, aprofitant els temps que corren, noticies de Manel? Una mica de tolerancia i de ganes de gaudir de coses noves, gracies.

  • omar

    17/03/2011 13:43

    Si no la coneixes i tens una mica d’inquietut, el que podries fer es intentar escoltar la seva musica, veure si t’agrada o no, i despres opinar. Crec que per aixo estan els portals i blocs musicals.

    Resultara que ara nomes es poden posar, aprofitant els temps que corren, noticies de Manel? Una mica de tolerancia i de ganes de gaudir de coses noves, gracies.

  • Marc

    17/03/2011 15:13

    No puc estar més d’acord amb l’article de la Marta Salicrú.
    Keren Ann és una de les artistes més interessants d’aquesta “nouvelle chançon française”. Els seus discos “La Disparition”, “Nolita” fins i tot “Not going anywhere” són una meravella (pren nota, Pepín).
    Per ser el seu primer concert a Bcn no va estar malament… Tot i que la campanya a RAC105 no li ha fet justícia i no crec que sigui l’audiència que mereix.

    Ara bé… Respecte a altres concerts d’ella… La vaig veure una mica snob… Snob de NYC, you know what I mean? Tenint en compte el seu talent i el seu gran repertori, em va tocar els ous que no parlés en francès i que repetís “My name is trouble”.

  • Marc

    17/03/2011 15:13

    No puc estar més d’acord amb l’article de la Marta Salicrú.
    Keren Ann és una de les artistes més interessants d’aquesta “nouvelle chançon française”. Els seus discos “La Disparition”, “Nolita” fins i tot “Not going anywhere” són una meravella (pren nota, Pepín).
    Per ser el seu primer concert a Bcn no va estar malament… Tot i que la campanya a RAC105 no li ha fet justícia i no crec que sigui l’audiència que mereix.

    Ara bé… Respecte a altres concerts d’ella… La vaig veure una mica snob… Snob de NYC, you know what I mean? Tenint en compte el seu talent i el seu gran repertori, em va tocar els ous que no parlés en francès i que repetís “My name is trouble”.

  • karkiñoli

    17/03/2011 18:19

    mejor es elton john que esta tipa,ademas es mas guapo…un abizooooooo

  • karkiñoli

    17/03/2011 18:19

    mejor es elton john que esta tipa,ademas es mas guapo…un abizooooooo

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús