Genius loci: Hidrogenesse, Mishima i Standstill a la Fundació Miró

dijous, 10/03/2011 | Escena BCN, Exposicions

fundacio miro genius loci 09 03 11 fotografo ivan moreno diaria ara barcelonaLa Fundació Miró inaugura avui Genius loci, una mostra que obre el centre d’art contemporani de Montjuïc a deu grups de música barcelonins: Mishima, Standstill, Els Amics de les Arts, Hidrogenesse, Za!, The Pinker Tones, Manos de Topo, Mürfila, Internet2 i Illa Carolina.

L’exposició presenta deu sales, cadascuna convertida en una instal·lació artística i cadascuna a càrrec d’un grup diferent. Segons la comissària de l’exposició, Martina Millà,  molts d’aquests grups “tenen referents comuns amb l’art conceptual” , i  en tant que comparteixen estratègies amb els artistes que practiquen aquest tipus d’art, “un centre d’art contemporani és un espai natural per a ells”.

Entre l’audioguia i l’MP3
La comissària explica que la idea de Genius loci sorgeix d’una “vivència personal”. En els seus trajectes cap a la Fundació Miró, Millà va observar com al metro “hi ha un percentatge molt alt de persones que van amb auriculars, gent ficada en la seva bombolla sonora”.  Un cop al museu, la comissària va notar que molta gent feia servir una altra mena d’auriculars, les audioguies, creant-se certa “continuïtat acústica” entre la música que emeten els reproductors d’MP3 i els continguts de les audioguies.

Segons la comissària, Genius loci vol ser un híbrid entre els dos. En el trànsit per les deu sales que conformen la mostra, els visitants compten amb una audioguia amb un canal diferent per a cada sala. Però a diferència de les audioguies convencionals, la de Genius loci no emet comentaris sobre les obres exposades sinó la música que ha d’acompanyar la visita de cada sala. En el cas del duo Hidrogenesse i d’Illa Carolina es tracta de cançons composades expressament per a la mostra. En el de Mishima, Standstill, Els Amics de les Arts, The Pinker Tones i Manos de Topo, de cançons ja editades. En el de Mürfila i d’Internet2, de les bandes sonores dels audiovisuals que protagonitzen les seves sales. I en el de la de Za!, com que és una instal·lació acústica, a la seva sala cal treure’s els auriculars, però hauria de ser l’única en què això es fes. “A nosaltres ens agradaria que el més important de l’exposició fos la música, que no en quedi fora”, reclamava Genís Segarra, meitat d’Hidrogenesse (i d’Astrud) en la presentació de Genius loci. “I ja he vist algun periodista que rebutjava l’audioguia”.

fundcio miro genius loci 09 03 11 fotografo ivan moreno diaria ara

Precisament la d’Hidrogenesse és una de les sales més interessants de la mostra. El duo de pop electrònic ha recreat una sala de museu dedicada a l’arqueologia egípcia però amb el seu imaginari: les figures funeràries que la protagonitzen els reprodueixen a ells en el seu format bàsic de directe, amb teclats i micròfon. I tot a partir de Moix, el tema original que estrenen a Genius loci i que musica un fragment de Terenci del Nil en què Terenci Moix parodiava el Llibre dels morts de l’antic Egipte. Un cop acabada la mostra, les figures se les quedaran, esclar. “Amb el pressupost que ens han donat, que en el món de la música no veurem en tota la nostra vida, ens hem permès un caprici”, reconeixia Segarra.

L’Heliogàbal a la Mirófundacio miro genius loci 09 03 11 fotografo ivan moreno diari ara barcelona
Una altra de les sales més destacades de Genius loci és aquella en què el quintet Mishima ha recreat fidelment la sala Heliogàbal del barri de Gràcia, local de culte de l’escena musical barcelonina que, segons David Carabén, líder del grup, els ha fet “molt feliços”. La banda sonora de la sala és Qui n’ha begut, cançó clau en la discografia de Mishima, el primer vers de la qual (“Qui n’ha begut en tindrà set tota la vida”) té, per Carabén, diverses lectures: “No se sap ben bé què s’ha begut”, deia, tot i que la majoria interpreta que la cançó parla o bé de l’amor, o de la música. “Hem creat un espai, un bar, que respon a tres fonts de felicitat: la música, l’amor i la beguda”, continuava Carabén. “I hi hem deixat un espai pel misteri”, una altra recreació, en aquest cas de l’obra Étant donnés, de Marcel Duchamp, oculta al final de la sala.

Carabén va convidar a fer una copa al seu Heliogàbal a Enric Montefusco, que amb els seus companys d’Standstill habitaran una gàbia de vidre mentre duri l’exposició, fins al 5 de juny. “Si amb la nostra música intentem explicar la nostra vida”, explicava Montefusco, per a Genius loci “vam decidir instal·lar-nos i treballar aquí”. Així, com si fossin els animals d’un zoo (o Joseph Beauys i el seu coiot a la performance I like America and America likes me), Standstill es convertiran, durant tres mesos, en l’objecte d’exposició de la seva sala.
fundcio miro genius loci 09 03 11 fotografo ivan moreno diari araI mentre les sales d’Hidrogenesse, Mishima i Standstill proposen una experiència conceptual, el duo experimental Za! en proposen una de sensorial i participativa.Memegagaflowflow, titulada a partir del seu nou treball, convida a elaborar cadàvers exquisits sonors a partir de la pròpia veu, de radiocassets emetent gravacions vocals que poden engegar-se o apagar-se a voluntat (o tirar-se endavant o endarrere), per tal de recrear “un ritual comunitari fictici”. L’atzar, l’experimentació i l’humor –tres de les claus de la música de Za!– hi manen.

Fotos: Ivan Moreno

8 comentaris

  • omar

    11/03/2011 17:12

    heyhey!

    que hi vau anar? no us vaig veure!

  • omar

    11/03/2011 17:12

    heyhey!

    que hi vau anar? no us vaig veure!

  • I can hear music

    14/03/2011 12:43

    Jo vaig anar a la presentació per a la premsa, en hores de treball. Mentre tu t’ho passaves bé a la inauguració jo estava tancada a la fàbrica d’articles, n_n’

  • I can hear music

    14/03/2011 12:43

    Jo vaig anar a la presentació per a la premsa, en hores de treball. Mentre tu t’ho passaves bé a la inauguració jo estava tancada a la fàbrica d’articles, n_n’

  • Una tarda al zoo d’Standstill | I can hear music

    30/03/2011 20:38

    [...] (667)Els Beach Boys, ara sí? (667)Welcome class of '85! (661)Lady Gaga a Barcelona (I) (653)Genius loci: Hidrogenesse, Mishima i Standstill a la Fundació Miró (649)The Rocky Horror Glee Show: una gerra d'aigua freda [...]

  • Una tarda al zoo d’Standstill | I can hear music

    30/03/2011 20:38

    [...] (667)Els Beach Boys, ara sí? (667)Welcome class of '85! (661)Lady Gaga a Barcelona (I) (653)Genius loci: Hidrogenesse, Mishima i Standstill a la Fundació Miró (649)The Rocky Horror Glee Show: una gerra d'aigua freda [...]

  • Una tarda al Zoo: entrevista amb Enric Montefusco | I can hear music

    01/04/2011 13:34

    [...] 'Miedo al silencio' (674)Els Beach Boys, ara sí? (672)Welcome class of '85! (664)Genius loci: Hidrogenesse, Mishima i Standstill a la Fundació Miró (662)Lady Gaga a Barcelona (I) (657)The Rocky Horror Glee Show: una gerra d'aigua freda [...]

  • Una tarda al Zoo: entrevista amb Enric Montefusco | I can hear music

    01/04/2011 13:34

    [...] 'Miedo al silencio' (674)Els Beach Boys, ara sí? (672)Welcome class of '85! (664)Genius loci: Hidrogenesse, Mishima i Standstill a la Fundació Miró (662)Lady Gaga a Barcelona (I) (657)The Rocky Horror Glee Show: una gerra d'aigua freda [...]

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús