BarnaSants

dimecres, 22/12/2010 | Concerts, Festivals

Ahir vaig anar a la presentació del BarnaSants, que no és el meu festival favorit –la cançó d’autor no és un dels meus gèneres predilectes–, però que em va molt bé laboralment perquè és un dels festivals que omplen de concerts els àrids primers mesos de l’any.

D’altra banda, l’obertura del festival, que amb més de cent concerts entre el 22 de gener i el 14 d’abril (la idea és tancar el festival en aquesta data cada any, en honor a la proclamació de la Segona República) vol ser una mostra molt plural de la paraula cantada, fa que tothom pugui trobar un bon nombre d’artistes interessants. I una altra cosa molt bona que té –tot i que sigui un inconvenient pels que fem vida a Barcelona– és que és un festival gens centralitzat, que porta a la corona metropolitana artistes que habitualment només es poden veure a la capital.

Jo en destaco els concerts de Kiko Veneno (22 de gener), Refree (28 de gener), ERM (2 de febrer), Arthur Caravan (27 de febrer), Espaldamaceta (3 de març), La Mala Rodríguez (4 de març), Juan Perro (5 de març), Albert Pla i Pascal Comelade (12 de març), que recuperaran l’espectacle Somiatruites que van presentar al Teatre Lliure, i Nacho Vegas (18 i 19 de març).

Si voleu que us sigui franca, només he anat una vegada a un concert del BarnaSants, i va ser l’any passat, quan vaig anar a veure Oliva Trencada al Luz de Gas. Aquell dia érem quatre gats a la sala, però espero que fos una excepció, perquè el festival fa la seva feina.

El cartell d’aquest any el protagonitza una guitarra amb la inscripció: “Aquesta màquina combat el feixisme”. Això sol ja fa que el BarnaSants, al marge de l’interès que pugui suscitar el cartell, sigui un festival que em caigui simpàtic.

Foto de David Ruano.

4 comentaris

  • Síl

    02/01/2011 0:58

    El Barnasants és un indispensable, un pal de paller i lluita de la música d’autor i de la cultura popular. Cada any omple les sales de Barcelona amb els millors cantautors d’arreu, fent homenatge als sempre però també als nous valors.
    El problema que comentes de la sala buida, se sol repetir, sí,… resulta difícil poder anar a tots els concerts que es concentren en només 2 mesos, els preus obliguen a seleccionar molt o a no assistir a cap concert més des de març. A part que la cançó d’autor ha deixat de tenir el pes que tenia fa uns anys i cada vegada sembla més minoritària.
    Els que ens agrada la cançó d’autor sort en tenim del Barnasants (i d’algunes petites sales de la ciutat).

    Bon any i molta música, Marta!

  • Síl

    02/01/2011 0:58

    El Barnasants és un indispensable, un pal de paller i lluita de la música d’autor i de la cultura popular. Cada any omple les sales de Barcelona amb els millors cantautors d’arreu, fent homenatge als sempre però també als nous valors.
    El problema que comentes de la sala buida, se sol repetir, sí,… resulta difícil poder anar a tots els concerts que es concentren en només 2 mesos, els preus obliguen a seleccionar molt o a no assistir a cap concert més des de març. A part que la cançó d’autor ha deixat de tenir el pes que tenia fa uns anys i cada vegada sembla més minoritària.
    Els que ens agrada la cançó d’autor sort en tenim del Barnasants (i d’algunes petites sales de la ciutat).

    Bon any i molta música, Marta!

  • I can hear music

    03/01/2011 10:43

    Bon any, molta música i molts concerts amb les sales a rebentar! :)

  • I can hear music

    03/01/2011 10:43

    Bon any, molta música i molts concerts amb les sales a rebentar! :)

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús