La setmana fantàstica (I)

dimarts , 26/10/2010 | Concerts

No, no estic fent propaganda d’El Corte Inglès. Només faig referència a l’alta densitat de concerts interessants d’aquests darrers dies, i que m’estan privant de temps de qualitat ancorada al sofà de casa amb cites inel·ludibles des de divendres passat.

Divendres 22
Standstill a L’Auditori
(Foto: David Ruano)

M’havien parlat tan bé de Rooom –que ja m’havia perdut al Primavera i a l’Altaveu– que, tot i haver vist Standstill en directe ja mitja dotzena de vegades aquest any, no em podia perdre l’espectacle escènic amb què presenten el seu últim treball, el triple EP Adelante Bonaparte, que van defensar tres dies seguits a la sala petita de L’Auditori. La veritat és que, tot i les expectatives, no em va decebre. Em va semblar molt emocionant, especialment la primera part, molt centrada amb la nostàlgia d’una infantesa perduda. I em va semblar fascinant quan l’escenari es converteix en habitació –la del títol, suposo–. La música que fan Standstill pot agradar més o menys, però la seva capacitat per fer propostes personals, ja no només musicalment sinó de manera global, fa que sigui inqüestionable parlar d’ells com un dels grups més importants de la seva generació.

Dissabte 23
Club 8 a La [2] de Nitsa

Ja havia vist els suecs en aquesta mateixa sala fa un parell d’anys, i el veredicte continua sent el mateix. Club 8 tenen un problema greu: la seva cantant, Karolina Komstedt, té una veu molt bonica, però un carisma nul en directe. És molt sosa, tant, que contagia la seva manca d’esma al públic. Avorreix mirar-la, i no serà perquè el físic no l’acompanyi. L’altre problema de la vetllada va ser que Johan Angergård i companyia semblen no acceptar la distància que hi ha entre el seu últim treball, el tropicalista The people’s record (2010), i els seus anteriors discos. Si s’haguessin limitat a presentar el nou disc –amb un parell de concessions a l’anterior, com a molt– haguessin fet un xou molt més rodó, i molt més adequat a les circumstàncies: el concert, a les 2 de la matinada, hagués agraït ritme. El pitjor moment, la versió ralentitzadíssima del hit noranter Missing you.

Dilluns 25
Mice Parade + Laetitia Sadier + Silje Nes al Sidecar

Si voleu que us sigui franca, l’únic concert que m’interessava ara el de la cantant d’Stereolab, que va tocar sola, només acompanyada d’una guitarra elèctrica, mitja dotzena de les cançons del seu debut en solitari, The trip (2010). No és que li calgués mes, perquè Sadier té veu i presència per a fer-ho, però vaja, no estaria malament veure-la acompanyada de banda. Va ser tota una experiència veure Mice Parade, amb la seva mescla de post-rock, fusió jazzística i dream pop, on hi caben des d’una guitarra espanyoles digna de Paco de Lucía a influències de la música celta. La multiinstrumentista noruega Silje Nes em va semblar entre deliciosa i avorrida, amb la seva delicada proposta minimalista i lànguida.

En les properes entregues, Sharon Jones, Nacho Umbert i Tindersticks.

9 comentaris

  • Tweets that mention La setmana fantàstica (I) | I can hear music — Topsy.com

    26/10/2010 17:20

    [...] This post was mentioned on Twitter by Ferran Moreno, Time Out Barcelona. Time Out Barcelona said: Per què hi ha tants concerts al novembre? – http://musica.timeout.cat/bloc/2010/10/26/la-setmana-fantastica-i/ [...]

  • Teo

    27/10/2010 10:37

    Dels tres que comentes només vaig anar a Club 8, encara que m’hagues agradat molt anar a veure la Sadier, però la resta del cartell pel que comentes no valia la pena, jeje, així que espero que torni aviat, o sola o amb Stereolab…
    I de Club8 no puc estar més d’acord, pero no hi pot fer res la pobra noia… és sueca, que més voleu…
    Un plaer sentir en directe les cançons de l’últim disc, encara que en podrien haver tocat més.

  • I can hear music

    27/10/2010 10:50

    De fet la Laetitia va dir que esperava tornar aviat, “sola o amb una banda”, a la qual cosa el públic va fer un sonor assentiment, i després algú va cridar: “No et cal!” –la banda, s’entén. Malhauradament, no va dir res d’Stereolab, que estan en un hiat indefinit des de l’any passat :(
    El disc que acaben de publicar pertany a les mateixes sessions que ‘Chemical Chords’ (2008), l’anterior.

  • Teo

    27/10/2010 12:27

    Snif… bé per la Laetitia, mal per Stereolab, que no es prenguin cap descansssss, que això sempre és dolent!

  • omar

    27/10/2010 21:01

    Doncs he de dir que al concert de la Laetitia em va avorrir una mica, no crec que ningu pugui dir que fos l’hostia ni que sigui un pecat haver-se’l perdut. Nomes les dioptries d’un fan crec que podrien fer veure el contrari. Una pena no haver-me quedat a Mice Parade, pel que dius. De qualsevol manera, jo que vaig pagar… 20 euros (la meitat, per compartir llista), senyors del sidecar? Per un concert de dilluns? Valgame dios…

    De la resta, estic d’acord amb la Marta amb Standstill. I de lo mejorcito, la versio de Adelante Bonaparte (II)

  • I can hear music

    28/10/2010 10:22

    A veure, pensa que hi havia 3 grups al cartell, i que dos d’ells tenien pes suficient com a reclam per si sols… ho dic pels 20 euros de l’entrada.
    I estic d’acord amb tu que el xou de la Laetitia no va ser imprescindible, però crec que exageres amb això de la miopia dels fans, home. De la seva veu sola se’n pot gaudir i molt. Ara, acompanyada de banda hagués pogut defensar el seu disc en solitari millor.

  • omar

    28/10/2010 21:58

    Una opinio mes la meva, com la de qualsevol altre. Si hagues estat una cantant sense nom ni antecedents, ni hi hagues hagut public, i la critica hagues estat gairebe semblant a la noia noruega i sosita que la precedia. Sin mas. Un concert sense força ni magia i amb no mes de sis canços. Quien se aventura al barro para defender tal causa?

    Lo dels 20 euros de l’entrada era nomes per allo referit al dia, dilluns. M’agradaria poder sumar la quantitat de discos venuts (millor, descarregats!) entre tots tres. No es una mida objectiva en quant a la qualitat, pero poder es l’unic que ens queda a aquestes alçades de l’industria musical.

  • I can hear music

    29/10/2010 11:43

    Estàs molt enrocat amb això de la Laetitia… d’acord que va ser breu, però no crec que el seu set, tal com estava plantejat amb només veu i guitarra, hagués aguantat massa més temps.
    Jo crec que el problema és que una proposta amb només veu i guitarra elèctrica –sense una guitarra massa elaborada– queda coixa. Però em reafirmo és que si algú podia sortir-se’n amb dignitat és la Laetitia, per la veu que té i pel seu magnetisme. Ara, per la teva reacció suposo que es tracta d’un magnetisme que potser només perceps si has incubat afecte cap a ella gràcies a la seva carrera amb Stereolab.
    Ara, Laetitia tampoc és Roddy Frame, les coses com siguin. Faria millor d’acompanyar-se d’un grup.

  • omar

    30/10/2010 15:49

    Entonces, todos de acuerdo.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús