Sónar de Nit dissabte 19

diumenge, 20/06/2010 | Festivals

La darrera jornada del Sónar tenia com a principal atractiu, inqüestionable per la seva excepcionalitat, el concert de Roxy Music. Però el xou de Bryan Ferry i companyia no va ser precisament rodó.

La primera meitat del concert se’m va fer molt pesada, amb cançons de tempo mig o lent, i solos de guitarra i de saxo llargs i progressius. Els èxits se’ls guardaven tots per al final, però gairebé m’agafa un cobriment de cor quan, abans de tocar-ne ni un de sol, Ferry va dir al públic que, com que se’ls estava acabant el temps, aprofitava per presentar la banda.Després van venir Jealous guy, Virginia Plain, Love is the drug i Do the strand, totes seguides, en un final de concert memorable, però no van tocar ni Avalon ni More than this, que estava convençuda que caurien.

Avui he llegit al diari que divendres LCD Soundsystem va haver de deixar un parell d’èxits al tinter perquè se li va acabar el temps, i tinc la sensació que amb Roxy Music deuria passar el mateix… L’any passat el concert de Grace Jones va ser increïble, però va durar el que la diva va voler, que no va baixar de l’escenari ni quan la gent de Sónar li ho va demanar. Suposo que la rigidesa amb la durada dels directes aquest any pot estar relacionada amb el cas Jones…

Sobre el concert de Jónsi la veritat és que no puc opinar massa, perquè un cop acabat Roxy Music com a molt li deurien quedar 15 minuts a l’islandès. Però en la poca estona que el vaig veure, el concert del cantant de Sigur Rós no em va semblar massa espectacular, la veritat, quan se suposava que havia de ser un xou tan i tan especial, gaudible tant amb l’oïda com amb la vista.

En canvi Chemical Brothers sí que em van entrar per la vista. Van arrencar amb una espectacular il·luminació amb làsers verds que travessaven la quarta paret i es dirigien cap al públic. Però després d’un parell de cançons de l’electrònica per a masses que practiquen ens vam retirar.

El descobriment d’aquest any, per a mi, ni Fuck Buttons, ni Dizzee Rascal (tot i que les imatges de la seva cara que va projectar durant el concert eren molt divertides), als que també vaig veure una estona. La gran descoberta van ser els autos de xoc, als que mai no havia pujat (als del Sónar, vull dir) i van acabar sent el millor de la nit.

Fotos: Toni Rosado per a scannerFM

3 comentaris

  • Vincent

    21/06/2010 0:29

    Por qué no reconocer de una vez que el sonar ya no es lo mismo que hace años? que ya no se arriesga, que ya no se busca la novedad ni la calidad. Que pasa, que va demasiada gente y mueve demasiado dinero como para admitir que se ha pasado al populacho garrulo? Hubo un momento en que la electrónica era intelectual, pero ahora ha caído en las garras de descerebrados…La baza con la que juega es que cuanta menos gente crítica vaya al sonar, menos críticas va a recibir y van a poder seguir tumbándose a la bartola, o haciendo sonar kids y paridas similares…Este año el llamado “anti-sonar” ha tenido mucha más calidad que el mismo sonar. Quien sera cabeza de cartel el año que viene, Shakira? y por qué no lo llaman “sonar in rio”??

  • Josep Maria Sarri

    21/06/2010 11:43

    Si que haurien d’arriscar una mica més. O portar noms que no té capacitat ningú més de portar.

    I que seria dels Sónar sense auto-xocs!

  • I can hear music

    21/06/2010 11:53

    Suposo que és complicat haver-se convertit en un monstre (per les seves dimensions i els calers que mou) com el Sónar i equilibrar el risc amb propostes comercials que el mantinguin. Clar, a mi, que formo part del públic al qual li interessen més les propostes més ‘intruses’ del cartell, les menys electròniques (com Roxy Music, Grace Jones, Madness, etc.), ja em van bé aquests cartells menys puristes, però entenc que l’obertura del cartell deixa el públic de l’electrònica una mica orfe… El festival cada vegada és més eclèctic, i això no agrada a tothom.
    Hi ha qui demana risc, però també aquests dies hi ha hagut qui m’ha comentat que ha trobat a faltar propostes lúdiques al Sónar de Dia, i que ha sobrat sorollisme, i que els ‘sets’ de Matthew Herbert i de Plastikman havien estat poc festius, i que van tallar el rotllo a més d’un.
    Per cert, l’evidència de la meva afició als autos de xoc, a l’última foto de la galeria de fotos del Sónar 2010 a SerieBCN, he he:
    http://www.seriebcn.cat/sonar-2010-les-fotos?lang=ca

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús